SANTI B.

PHILIP LARKIN. "AQUÍ"

2011-08-16T20:24:00.008+02:00

AQUÍ

Desviant-me del trànsit i les ombres

industrials i riques, cap al nord

tota la nit; desviant-me per camps

massa empobrits per poder-ne dir prats,

i ara i adés un lloc amb nom grotesc

i obrers matinadors; vaig, solitari,

envers cels, espantalls, pallers, faisans

i llebres, vora el riu lent, eixamplant-se,

núvols d'or apilats i fang que brilla

confluint amb sorpresa a la ciutat

on s'apleguen estàtues, torres, grues,

carrers amb gra escampat, riu amb barcasses

i la gent dels suburbis que ha vingut

amb trolebusos, per la carretera,

i ara empenyen les portes grans de vidre

cap als somnis: robes, autells

barats, calçats, batidores, gelats,

torradores, rentadores elèctriques...

Gent a preu mòdic, de ciutat i simple,

que viuen on sols vènen venedors

i parents, pastoral que put a peix

amb vaixells i museus de l'esclavatge,

consolats, tatuages, dones fosques;

i enllà de llur mur toix i hipotecat

alts camps de blat que tot seguit s'ombregen,

isolats pobles on la soledat

clarifica les vides. El silenci

cau, aquí, com la calda. S'espesseixen

les fulles i floreixen les maleses,

van fent vía les aigües oblidades,

puja un aire poblat i lluminós

i més lluny del blau neutre de roselles

fineix de cop vora una platja amb còdols

la terra. Aquí hi ha la vida sense límits:

de cara al sol, callada, inabastable.

................................

PHILIP LARKIN

AQUÍ

Edicions del Mall

Barcelona, 1986

Traducció de José M. Valverde.

............................

Un gran poema que mou el lector

i el fa participar de les paraules

que poden moure la terra.

................

JORDI DE SANT JORDI. "POESIA"

2011-08-05T15:29:00.002+02:00

És un dels poetes més interessants de la poesia catalana medieval. Va néixer a València a finals del s. XIV i va treballar al servei de la cort reial d'Alfons el Magnànim, càrrec de prestigi, en aquella època, que va ocupar fins a la seva prematura mort. Amb aquest càrrec, com a cambrer personal del rei, es va poder relacionar amb altres poetes que rondaven per la cort, com Andreu Febrer, Ausias March oel Marqués de Santillana. De tota la seva obra poètica, només es conserven les divuit composicions que es poden llegir en aquest llibre. Va morir el 1424. De la seva poesia voldria resaltar la seva oralitat, una oralitat que venia de la mateixa cort. La música. La poesia. Una part de la història de la poesia. El seu so.

...............

Tornada

Reina d'honor, jo sóc a tot arreu,

o viu o mort, vostre en qualsevol cas,

i prego a Déu que ja de mal no em guardi,

si allunyo l'amor que duc dins el meu cor.

................

Tornada

Amor, amor, és foll el qui de vós es fia

o ho fa d'una dama que no té paraula:

que us té aquell qui menys us desitja i us vol,

i el qui us vol seguir sempre es perd.

.................................

Jordi de Sant Jordi

POESIA

Versió de Carles Duarte

Barcelona. 2011.

Editorial Barcino.

Col·lecció Tast de Clàssics.

..............................

MANSUR AL-HAL·LAG. "DIWAN"

2011-07-22T21:49:00.003+02:00

Predicador popular, viatger i pelegrí infatigable, missioner errant per terres de l’Orient, savi inspirat i poeta de la unió mística i l’amor diví, Husayn ibn Mansūr al-Hal·lāg (858-922) és cèlebre per la seva poesia extàtica i sapiencial, que presentem en aquest volum en traducció catalana directa de l’original àrab.
Home excessiu tant en la vida com en la mort, encarna com cap altre espiritual musulmà un original camí de saviesa que transcendeix els límits no tan sols del marc religios institucional islàmic sinó del sufisme mateix, del qual és el representant més destacat. Hal·lāg és considerat el màrtir per excel·lència de l’islam: un màrtir de l’amor místic que només es deu a la passió per la veritat, el desig essencial que mou a tot espiritual.

..........................................................

Quanta ignorància la meva ! Ai, si hagués sabut

quin camí em condueix cap a tu!

Has buidat el meu ésser per complert;

i jo per tu continuo plorant.

Amic i amat per fi s'uniren,

però desitjant i desitjat restaren allunyats.

Un mateix estat tots dos compartiren,

però sucumbiren, al final, en aquest món evanescent.

MANSUR AL-HAL.LAG

"DIWAN"

Fragmenta Editorial

Febrer del 2010. Barcelona.

isbn 978-84-92416-30-1

.........

ROSA IGARTUA. "CASA"

2011-07-13T16:36:00.006+02:00

Parlàvem de poesia
i vas dir-me: cava sempre.
I cavo.

Cavo el lloc, l'instant, l'onada,
la llengua del gat,
la mudesa i la paraula.

Cavo
perquè indestriables són la vida i la mort
en la textura de l'arena.

Cavo
perquè no puc parar de cavar.
Cavo per viure.

........................................

Dies abans que morís
vaig regalar un cistell de tomàquets
a l'àvia i mitja dotzena
van quedar al congelador.

No vaig preguntar què en van fer.
Tampoc importa.
Però, d'això, fa més de vint anys
i aquell buit encara els conserva.

Aquesta tarda,
quan m'he posat a escriure
pensava en el poder de la mort.
El gel impol·lut.

Els tomàquets,
a la falda.

..................

Quan una nit com aquesta,
mirant el firmament,
vaig descobrir la distància
i se'm va perdre
el que té d'innocent la llum,
vas dir-me:
mira bé què hi veus.

Amb els anys
m’hi he vist els ulls.

...............................

ROSA IGARTUA
CASA

Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra
Pagès editors. Lleida.
Març 2011

http://www.pageseditors.cat/

.............................

Rosa Igartua i Mollfulleda (Llerona 1966) va iniciar la seva activitat literària participant en tallers de poesia i en diversos cursos de literatura.
El 1998 va guanyar la segona edició del premi de poesia Alella a Maria Oleart amb el poemari Pedres de paraula.
El 2001 va ser inclosa en l’antologia segle 21, vint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u.
El 2010 va guanyar la novena edició del Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra amb Casa.

...........................................

..............................

MARAM AL-MASRI. "ET MIRO".

2011-07-06T21:16:00.003+02:00

. .

En algun lloc
sempre hi ha
algú que s'ns assembla,

va dir la puteta
somrient confiada,
mentre mirava per la finestra
com si hagués vist
el seu somni:
un arbre carregat
de fruits ....

.............

La magrana
que guarda els secrets
de les seves perles
continua esperant
que li llevis
la seva pell llustrosa.

Només la set
li escau la promesa
d'un licor delectable ....

..................................

Entre tots els besos
puc destriar
aquells que he donat per desig.

Entre tots els desigs,
conec
molt bé
tots aquells
atiats
per l'amor ....

...................................................

Maram al- Masri
Et miro
Pagès editors
Lleida. 2010

Tradució de l'àrab (Siria)
de Jaume Pont i Francois Micheal Durazzo.

......................................................

DINO CAMPANA. "CANTS ÒRFICS"

2011-06-21T21:33:00.002+02:00

.
.

I jo, pobre trobador de París,
Sols t'ofereixo un pom d'estrofes tènues,
Sigues benigne i, a les boques vives i ingènues
Que jo sé, davalla-hi trèmul, bes, fes-te somrís.

.....

Sota quin munt feixuc de neu
Hi ha sepultades les roses de la meva primavera?
Com podrà la remembrança saber
On jau la morta esperança que avui m'espera?

....

Fabricar fabricar fabricar
M'estimo més la remor del mar
Que diu fabricar fer i desfer
Fer i desfer és tot un feinejar
Heus aquí allò que jo sé fer.

....

Darrere del vespre angèlic
Entre les cases quadrades
Endolcida amb la ranera
D'una àncora dins un port
Es va filtrant pel granit
Entre les cases quadrades
La música d'una harmònica.

.....

Dino Campana (1855-1932), un dels poetes italians més valuosos de començament del segle XX, és autor d'un llibre inclassificable i eclèctic. "Cants Ôrfics" (1914), mogut entre el decadentisme dannunzià i els moviments d'avantugarda.

.....

DINO CAMPANA
CANTS ÒRFICS
Lleonard Muntaner, Editor
setembre 2007, Palma (Mallorca)

....

BEGONYA POZO

2011-05-28T12:56:00.005+02:00

VITA NOVA

Crèixer amerada
com l'arròs sota l'aigua
i respirar llum

HUMUS

El jardí dels morts
té arbres de fulles perennes,
un verd infinit.

PARAULES DE BRECHT

De tots els objectes
els que més t'estimes
són els vells:
t'agrada la roba
farcida de temps i de desig;
t'agraden els llibres
amb les lletres toves
i la meva boca,
que ja sap com besar-te.

EN CONSTRUCCIÓ

Ni puta
ni bruixa
ni monja
ni mare
dona sóc
senzillament
dona
i també puta
i bruixa
i monja
i mare
totes
em fan
dona
possiblement
dona
arquitectònicament
dona.

.................................................

Begonya Pozo (València, 1974) és doctora en Filologia per la Universitat de València, on també es va llicenciar en Filologia Hispànica i Italiana. Des de 1998 exerceix com a professora al Departament de Filologia Francesa i Italiana d'aquesta universitat, compaginant la seua tasca docent amb la investigació literària, la traducció, l'edició i la gestió cultural.Les seues publicacions se centren especialment en l'anàlisi del discurs líric d'autors contemporanis. Destaquen així mateix en la seua trajectòria els estudis de caràcter interdisciplinari i comparatista. És fundadora del premi de poesia César Simón -nascut el 2001-, així com de l'Aula de Poesia de la Universitat de València -creada l’any 2002 i que actualment dirigeix. També ha estat responsable de l'Aula de Poesia en valencià de la Universitat Politècnica de València entre 2004 i 2009.Pel que fa a la seua obra literària en castellà ha publicat El muro de la noche (Germinal, València, 2000) i Tiempo de sal (Edicions 96, Carcaixent, 2004). Abans de la publicació de Poemes a la intempèrie (3i4, València, 2011), els seus poemes en valencià havien estat seleccionats a revistes, antologies i llibres col•lectius. Diversos poemes s’han traduït al castellà, anglès, portuguès, alemany i eslovè.

.................

FESTIVAL DE POESIA A LES CAVES 2011. SANT SADURNÍ D'ANOIA.

2011-04-27T22:56:00.002+02:00

DIVENDRES 6 DE MAIG..... CAVES GRAMONA.

sílvia bel, àngles gregori i núria talavera...............

DIVENDRES 13 DE MAIG.... CAVES BENEIT

francesc gelonch, lluís calvo i ricard mirabete ....

DIVENDRES 20 DE MAIG... CAVES BLANCHER

david castillo, teresa costa-gramunt, jordi pàmias ...

DIVENDRES 27 DE MAIG.. CAVES JAUME GIRÓ I GIRÓ

antoni casals, carles duarte i susanna rafart ..................

TOTS ELS ACTES COMENÇARAN A LES 22 h 30.....

SALVATORE QUASIMODO. OBRA POÈTICA.

2011-04-17T21:05:00.005+02:00

. . I EL VESPRE VE TOT D'UNA Tothom es troba sol en el cor de la terra travessat per un raig de sol: i el vespre ve tot d'una. DECLINA EL DIA Em trobes desert, Senyor, en el teu dia, mancat de tota llum. Falta de tu tinc por, camí perdut d'amor, i no m'és una gràcia ni el meu cant temorós que asseca els meus volers. T'he amat i combatut; declina el dia i cullo ombres dels cels: quina tristor el meu cor de carn! SI MAI L'AMOR ET COLPEJA No oblidis que vius enmig dels animals els cavalls els gats les rates de claveguera b runes com la dona de Salomó terrible camp amb banderes desplegades, no oblidis el gos des de la llengua i la cua d'harmonies de l'irreal ni el llangardaix la merla el rossinyol l'escurçó l'abellot. O t'agrada pensar que vius entre homes purs i dones virtuoses que no toquen el bram de la granota en zel, verda caom branca més verda de la sang. . . . SALVATORE QUASIMODO. Obra poètica Traducció de Susanna Rafart i Eduard Escofet Edicions del Salobre Octubre del 2007 . . .

ANDRIY ANTONOVSKIY. "POEMES FONÈTICS (I)"

2011-04-05T22:04:00.002+02:00

ANDRIY ANTONOVSKIY. "POEMES FONÈTICS (II)"

2011-04-05T21:54:00.002+02:00

MIREIA CALAFELL. "COSTURES".

2011-04-01T21:44:00.003+02:00

. . . TALLS Potser serà una nit de tempesta amb trons que exaltaran la pell del cel i en mostraran les cicatrius (tallen, les ales dels ocells). O ni tan sols serà dramàtic i passarà a les onze d'un dia qualsevol mentre hi hagi cues per a l’autobús, nens que desemboliquin l'esmorzar, i tu estiguis davant de la pantalla buscant-me en un correu, amb l'emoció del misteri baixant dels ulls als dits fins a les tecles com ocells que picotegen afamats de gana i de desig. Tant és. Només importa la consciència del moment, saber que un dia acabaran les cues, l'autobús, els nens i els esmorzars. També nosaltres. El teu nom als meus correus serà l'últim esbós d'aquesta història, un crit a l'horitzó tot just abans del vol (tallen, les ales del present). . . ................................................................................. . . L’HORITZÓ Capgirarem el món, acabarà el final, oblidarem l’oblit amb etimologies noves. La pell, el verb i els déus esperaran als llimbs i no sabrem resar quan tot ens recomenci. Rellegirem l’ahir, caducarà l’enyor, farem de nou l’amor tot ignorant els noms. Volgudament absorts, discretament perduts, recollirem el cos, desitjarem el buit. Llavors, així, de cop, potser sabrem que l’horitzó era el punt de partida. . . .......................................................... . . ELS ANYS QUE NO HE VISCUT Si dic que hi ha anys que no he viscut recordo un temps en què han sobrat miralls multiplicant-me el cos i fent amples les cuixes, penso en la cinta mètrica i els resultats que deien: mirin, la seva filla perd la menstruació i les ganes, ¡ara que tot just començava a fer-se una doneta! L’haurem de vigilar, vagin a la farmàcia i comprin pastilles per dormir, pastilles per menjar, per llevar-se al matí i un xarop per sagnar. No es preocupin, farem que li passi el que li passa, no cal ni que s’expliqui, ja venia explicada abans d’obrir la boca i dir el que diuen totes, no és gens original. Si dic que hi ha anys que no he viscut parlo dels dies en què em venia gran el cos. I és ara quan pregunto: aquella malaltia ¿era una rebel·lió? . . ............................................................ . . . PROMESA Si crides el meu nom aquesta nit i vols fer-me l’amor en la foscor, prometo despertar-me. Si emmudeixes mentre escric i fas que el vers parli de tu, senzillament, prometo. . . ...................................................... . . PISTES Sempre s’estima igual però diferent, em deies. I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar si ens condemnava allò que era igual o bé la diferència és la culpable. L’amargor com una pista em porta a tu, que ets a la cuina i amb la cullera dissols el sucre que ja no em despertarà. Del teu gest no es desprèn una resposta, tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t: Jo no tinc ales perquè els omòplats tornen a ser omòplats si tu no els mires. I tu que no tens esma per volar. De tan a prop del terra, ja no caurem. I estimar és caure. . . . .......................................... Mireia Calafell "Costures" Edicions Viena. Barcelona. 2010. Premi Josep Maria López Picó 2009 . .

ERNEST FARRÉS. "Els efectes imprevisibles dels camps magnètics".

2011-03-27T12:09:00.006+02:00

COM ES QUE NO RENUNCIES A LA COMODITAT DEL MÓN CONEGUT

Sovint menges

i no saps

ni el que menges.

Sovint cantes

i no saps

ni el que cantes.

Sovint penses

i no saps

ni el que penses.

Sovint mostres

actituts

eremítiques

i no saps

ni amb prou feies

que les mostres.

Sovint tens

mal de coll

i no saps

ni que tens

mal de coll.

Sovint fas

esbufecs

i no notes

que esbufegues.

Sovint dorms

i no saps

ni que dorms.

.........................

Ernest Farrés

"Els efectes imprevisibles dels camps magnètics"

La Breu. Col·lecció Alabatre.

Barcelona. Març 2011.

...................................

"ELS DIES A LES MANS", NOVES LECTURES

2011-03-22T19:53:00.004+01:00

. .

Dijous 24 de març. Sant Cugat del Vallès.
Llibreria Mythos. Carrer Santa Maria. 20 h.
.
Dimecres 30 de març. L'Horiginal. Barcelona.
Carrer Ferlandina (davant el Macba). 20 h 30 .
.
Dijous 7 d'abril. Sant Sadurní d'Anoia.
Bar Bibop. Rambla de la Generalitat, 32. 20 h 30.
.
Divendres 8 d'abril. Barcelona. Centre Lleidetans.
Plaça Universitat, s/n. 18 h 30
.
Divendres 15 d'abril. Cerdanyola del Vallès.
B'Art Ateneu. Organitza: Vespres Literaris. 20 h.
.
Dissabte 23 d'abril. Les Cabanyes (Alt Penedès)
Església del poble. 20 h.
.
.
El llibre continua rebent bones crítiques en diaris, revistes
i blogs de literatura a la xarxa. També ha estat present
en diversos espais televisius literaris i premsa escrita.
.
A travès del meu facebook es poden veure els links d'algunes
entrevistes televisives i entrevistes a revistes digitals,
parlant del llibre i de poesia, en general o en concret.
.
La primera edició s'ha exhaurit. I ara estem preparant
una segona edició.
.
.
El llibre es pot trobar a les llibreries Odissea, Cuscó,
Sant Joan, Ràfols i Sellarès de Vilafranca del Penedès.
A la llibreria Jepi de Sant Sadurní d'Anoia.
A la llibreria Robafaves de Mataró.
A la llibreria L'Ombra de Rubí.
A la llibreria Més que Lletres de Martorell.
A la llibreria El Vent dels Llibres de Badalona.
A la llibreria Aqualata d'Igualada.
A la llibreria Mitjans d' El Vendrell.
I a les llibreries La Central, Alíbri, Laie, Catalonia,
Proa-Espai, La Ploma i Caixa d'Eines.
.
.

Moltes gràcies per tot.
.
.

TOMÀS ARIAS, DIENT UN POEMA

2011-03-18T21:24:00.002+01:00

.
.
Horiginal. Barcelona.
16 març 2011.
.
.

Presentant el seu llibre "Odi sobre tela"

2011-03-18T21:23:00.003+01:00

.
.
Tomàs Arias.
"Odi sobre tela".
La Breu. Col.lecció Alabratre.
Barcelona. Març 2011.
.
Horiginal. Barcelona.
16 març 2011
.

CRÍTICA DE XULIO RICARDO TRIGO A "SERRA D'OR"

2011-03-11T17:18:00.005+01:00

Posar-se sota l'advocació de Ramon Llull en un poemari amb títol de ressonàncies clàssiques marca l'ambició d'un poeta. A més a més, si aquest poeta decideix que el tema del seu llibre serà l'amor, ens trobem amb un altre cim de difícil accés.

Santi Borrell, un poeta conegut pels seus recitals públics i pels vídeos que ens ha anat oferint a la xarxa, publica aquest primer llibre que tot escriptor somia i que moltes vegades esdevé un petit naufragi personal per al creador. L'ansietat per a posar-ho tot, per a demostrar la transcèndia del discurs, per a una precisió que l'ofici encara no ha assolit, dóna amb molta freqüència un caràcter fugisser a aquests llibres.

Amb el temps, el crític, el lector, s'hi enfronta reticent, poc convençut que el llibre arribi a satisfer les seves exigències. Però diré que "Els dies a les mans" és un bon llibre, pel poeta que hi intuïm i, també, no ens enganyem, perquè poques vegades ets capaç de salvar tots els poemes d'un llibre, fins i tot d'aquells clàssics que sempre t'acompanyen.

Sense encertar-la, doncs, en tots els versos, Borrell en té molts en aquest llibre que són un encert, versos que l'ajuden a construir poemes plens de llum, que deixen clar un tema pel qual han transitat nombroses veus i que sempre acaba semblant-nos un intens desafiament. Ens deixa un gust de paraula ben dita, de paraules que no es poden dir d'una altra manera. Juga amb la senzillesa, amb la claredat, entra en l'esfera de les paraules comunes i de jocs entenedors per il·luminar les seves conclusions. El tema ho exigeix, no era el més adient per a grans metàfores, sinó per a aquelles que segons els millors poetes aspiren a ser visualitzades. Es tractava de trobar la paraula senzilla que tantes vegades convé al poema. Si llegim "Geografia", "Intermitències", o els petits poemes que ens va desgranant aquí i allà una aproximació a les entranyes veritats dels amants, podem comprovar com Borrell sap trobar un to escaient i un llenguatge dúctil que encerta a transmetre l'estat d'ànim desitjat.

El poeta ha entès armes com la precisió o la perícia a l'hora de fer servir la paraula justa. I tot això va configurant un llibre al qual és necessari tornar per aprofundir-ne els secrets, gaudir d'unes sensacions que sovient creiem secretes de tan poc freqüentades.

"Els dies a les mans" és doncs un bon llibre. Potser l'autor evolucionarà, deixaran de semblar-li valuosos alguns dels seus versoso, però tindrà la satisfacció d'haver publicat un primer llibre que obre els camins de la seva poesia.

Xulio Ricardo Trigo.

Serra d'Or

Març 2011.

MIREIA VIDAL-CONTE. "ORLANDO NATURAL"

2011-03-02T14:53:00.004+01:00

ORLANDO NATURAL

ocupes dues centúries
mil·lenni mil·lenària
a poc a poc llum a la cara
obres
estens els braços del joc dels nens
diteges el quadre com un nou mètode d’empremtar

.
-tants i tants anys de vulcanisme-

.
mil·lenni mil·lenària
aculls possibles adopcions
com per exemple
aquesta estranya mania
d’arrapar-me a un cert tipus d’afecte
com si el meu punt de vista
no fos qüestió de valors
i contingències comunes

.
-valores certa parquedat en les bèsties-
.

com llàgrimes a l’esquena
repuntes sorgeixes sutures la pressió d’ulls aliens
com si fossis tu realment
aquell altre punt de vista

-----------------------------------------------

MIRA-LA MIRA-LA

és la vida magranosa
no té escaires
com pàgines de paper bíblia
com mira mira la magrana
d’un temps mai prou precís
a les unions dels dits del tot adient

.
de un tiempo granada
esa vida
si le falta
si no tiene
el hábito de un par
de locas creyentes es difícil

...................................

Mireia Vidal-Conte

"Orlando Natural"

La Breu.

Col·lecció Alabatre.

Barcelona. 2010.

................................

GEMMA ARIMANY. "ULLS A TRAVÉS"

2011-02-25T14:49:00.004+01:00

COMMOCIÓ RETINAL

Em fas mal.

Em penetraves i et deia

em fas mal.

El teu iris de cacau

penetrava

i jo et deia, t'insistia,

em fas mal.

Em fas mal a la retina.

.................

DALTONISME

Pam. He anat a parar
davant de casa teva.
Davant el porter automàtic.
Davant la teva esfera.
Premo. Respons. Pujo
a dalt. Davant teu.
Porto un abric vermell.
Vermella fins als peus.
Prohibida. Privativa.
Roja d’esperit de flama.
Pam. Envermelleixes.
Et tornes a tancar en
l’esfera. Pam. Cop de porta.
Mai no sabràs que a sota
hi duia un vestit verd
un verd imperatiu,
d’un verd que brama “vine”.

.
.

.................

.
PREMONICIÓ

L’estómac és molt viu.
L’estómac té ull clínic:
l’estómac pot sentir-te
molt abans que jo et vegi.
.
.

................
.
.

OCELLOT

T’enyoro amb les puntes
dels dits i dels cabells,
T’enyoro amb les pells mortes
i les vives, amb la carn tota,
t’enyoro amb la mirada,
t’enyoro amb l’alè, el sexe,
t’enyoro amb la veu,
amb l’únic mot que pot emetre:
t’enyoro, t’enyoro, t’enyoro.
Ja ho veus, sóc un lloro
descolorit i escarransit,
un lloro carnívor
a qui només donen pipes.
Sóc un lloro
que ha après el “t’enyoro”
abans del “t’estimo”.
.
.

.........................
.
.

Gemma Arimany
"Ulls a través"

Premi de Poesia Miquel Martí i Pol 2010
UAB. Universitat Autònoma de Barcelona.
Serveis de Publicacions.
2010.

.....................

MARTA PÉREZ. "DONES D'HEURA"

2011-02-17T14:55:00.005+01:00

.
.

DONA

Tu i jo som dones d’heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d’arrels menudes.

Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.

Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix…i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans.

............................

GÀBIA

He fet un clot dins el llit de la memòria
i l’he dissimulat amb fulles d’amarant
arrabassades de les ales d’un àngel.
Tinc la melangia, que em repta,
presonera
en una gàbia de plomes trenades.

....................................................

TISORES

Vull tallar bocins dels meus dies,
conjur de tisores per sobreviure.

La tarda del dia de Reis
color de suc de mango.
Una ferida en el temps.

El meu fill amb un tall de pruna
sobre el front
i la moto estesa a la carretera.

Les erugues estoiques del dolor.
Tisorada!

Drap esquinçat només amb dos dits.
Esmicolaré el record fins a fer-lo pols.

.....................

Marta Pérez
DONES D'HEURA.
Pàges Editors. Lleida.
Premi Jordi Pàmies de Poesia 2010.

......................

ANTONI CASALS PRESENTA "ELS DIES A LES MANS"

2011-02-11T14:05:00.005+01:00

.
.

Quan en Santi Borrell em va demanar fer una presentació a Rubí, i que fos jo qui portés la veu cantant de la presentació vaig dir que sí d’una manera gairebé tan immediata com irreflexiva. I dic irreflexiva no perquè sigui difícil: al capdavall fer una presentació moltes vegades només requereix una mica de barra i llegir per sobre l’obra de l’autor per ser capaç d’extreure’n frases o posicionaments que permetin al públic creure que el presentador ha aprofundit en alguna cosa. Dic que vaig acceptar-ho de forma irreflexiva perquè en anar entrant en el llibre del Santi m’he anat adonant que és profundament diferent del que jo escric i, habitualment, llegeixo. I és diferent perquè és un llibre de poesia amorosa, de poemes d’amor. Els que hagueu llegit, o tingut entre les mans algun dels meus llibres sabreu què vull dir. Però ja tindrem temps de tornar sobre el llibre i dedicar-hi uns minuts.

Primer voldria explicar-vos quatre coses referents al Santi, encara que abans voldria agrair aquí la presència d’altres persones, com la Marta Pérez Sierra i en Joan Opi que ens faran quan jo acabi un breu recital poètic amb lectura de poemes del Santi. Pels qui no conegueu el Santi, us diré que crec no anar massa errat si el defineixo com un agitador cultural, és una d’aquelles persones inquietes, que al nostre país n’hi ha moltes, que viuen per i per a la poesia.Organitzador incansable d’esdeveniments poètics, i escriptor també incansable, amb un extremat nivell d’autocrítica que l’ha dut a trigar tots els anys que té a publicar en paper part de la seva immensa, si m’ho permet dir així, obra. Parlar d’en Santi Borrell és parlar també d’una manera nova d’estendre i entendre la poesia: Internet, els blocs, les xarxes socials, tots aquests“estris” es converteixen en via de comunicació entre poetes i artistes que donin més valor al missatge i la seva transmissió que no als suposats o hipotètics drets d’autor. I d’alguna manera aquesta és la via per la que vaig conèixer en Santi. A partir d’una iniciativa anomenada Poems@blogs, en la que vaig tenir la sort de participar, com algunes de les persones que també estan presents en aquesta sala. Iniciatives poètiques via internet n’hi ha moltíssimes avui en dia. Des del portal Joescric, passant per Relats en Català, el mateix Poems&blogs, o Versos.cat o la Revista digital LO CANTICH, per esmentar-ne només algunes...

Què permet, des del punt de vista de la poesia, internet? Bàsicament dues coses que estan íntimament relacionades: difusió de l’obra i saltar-se l’encorsetament (si em permeteu el barbarisme) que sobre la creativitat en general, però també sobre la mateixa difusió de la poesia, provoca el món editorial convencional. Mireu, una colla de 33 poetes ens vam aplegar per

fer una obra col•lectiva en el si d’aquella experiència que hem anomenat Poems and blogs. Dins d’aquell llibre ens vam ajuntar gent que hem publicat en paper, gent que només ho ha fet al seu blog i gent que mai s’havia plantejat arribar a veure res del que ha escrit en paper. En el llibre que en va sortir hi ha globalment més qualitat, molta més qualitat,que en la mitjana dels premis literaris que se solen donar. I ho dic perquè dissortadament en el món editorial sembla que no tinguis accés a res si no has guanyat un premi. Publicar llibres de poesia en català és complicat sinó ets un reconsagrat o no tens un premi. I com dic, ni tenir un premi vol dir que tinguis qualitat ni no tenir-lo vol dir que no la tinguis. Per això, moltes vegades la solució passa en primer lloc, i cada vegada més, per la xarxa i després en alguns casos per l’autoedició o per la creació de petites iniciatives editorials que puguin donar sortida a la creativitat del’autor. Aquest és en definitiva el cas d’EDICIONS DE PEDRA.

Deixeu-me parlar breument de l’autor i ho faré basant-me i manllevant el que ell explica precisament d’ell mateix al llibre Poems and blogs que us he comentat. En Santi va néixer el 1972 i va començar i no acabar d’estudiar Filologia; no ha acabat cap de les novel•les que ha començat; i no ha guanyat cap dels premis als que s’ha presentat. Ha escrit molt i té molts llibres, però fins ara només ha publicat en paper aquest que presentem avui. S’ha dedicat a participar en recitals, lectures col:lectives, diaris, pamflets, presentacions de llibres, i entre d’altres coses s’ha dedicat a la poesia visual i ha creat instal•lacions poètiques que no s’han arribat a exposar. Té un blog poètic i un canal de youtube on bàsicament exposa l’obra recitada de diversos poetes per ells mateixos.

Així les coses, què hi podem trobar al llibre de Santi Borrell?. Deixem-ho en dues paraules: poesia amorosa. Quan pensem en la poesia catalana, moltes vegades el primer que ens ve al cap és la circumspecció adusta is evera d’Espriu, l’intimisme dolgut i adolorit de Marti i Pol, els urrealisme de Foix. Però si ens hi esforcem, recuperarem l’erotisme vital de Ferrater i encara més l’alegria sensual i explícita de Vicent Andrés Estellés. De fet, per a alguns crítics i recopiladors aquests dos autors serien les figures centrals de la moderna poesia amorosa catalana. I al seu voltant podríem esmentar en diversa mesura gent tan diversa com Montserrat Abelló, Maria-Mercè Marçal, Ricard Creus o el mateix Joan Margarit.Crec que és en tot aquest context que cal emmarcar l’obra del Santi Borrell: modernitat, provocació, però també un intimisme carregat dedelicadesa.

Al llarg del llibre hi ha present l’amor en totes les sevesmodalitats: espiritual, platònic, carnal, explícit... fins i tot absent. Però com no podia ser d’una altra manera, l’amor s’acompanya també d’aquells sentiments i situacions que formen part de la vida i que estan a la vegada en l’essència de tota praxi poètica: el dolor, la mort, la por, la soledat. El llibre que tenim entre les mans, com els dies del títol, és en ell mateix una petita joia. No ja només per la poesia que conté, sinó també per com n’és d’acurat el seu disseny. La millor definició ja ve a la contraportada del llibre, on diu que és un llibre d’amor, un llibre d’històries d’amor que es barregen entre elles i que acaben sent la mateixa història: perquè l’amor és en si mateix la història.

Personalment el llibre m’ha causat una sensació estranya: com més me’lllegia, sobre tot de cara a aquesta presentació, més coses interessants hi trobava. No entraré en detalls sobre estructures mètriques, rimes i arts majors o menors. Al llibre hi ha una mica de tot i a més hi és perfectament perceptible que travessant-lo no hi ha un únic estil com no hi ha un únic estat d’ànim. Però el que és cert és que pràcticament en cada pàgina hi ha un, dos o tres versos com a mínim que retallaríem per convertir-los en cita per encapçalar un poema propi. Aquestes coses i algunes que descobrireu si el llegiu són les que m’han convençut que estem davant d’un gran llibre de poesia escrit per un enorme poeta.

Antoni Casals, poeta.

Presentació a la Llibreria l'Ombra. Rubí.

4 de febrer del 2011.

POEMES DE LA LÍNIA VERDA

2011-01-24T20:56:00.005+01:00

I ara que s'ha acabat el Nadal,
on està aquesta voluntat de prosperitat
per tots els éssers humans? On està
aquest desig de pau i amor per tots?

Ara que s'ha acabat el Nadal
continuarem dient bon dia
fins que torni Nadal i per fi
puguem expressar aquest desig
de dir bon Nadal. És aixi, com els humans
anem coronant reis i assassins,
dient bones paraules, només bones paraules,
fins que un dia ningú pugui dir bon dia ni bon Nadal.
Aleshores no podrem dir res.
Potser viure es tracta d'això, de no dir res,
perquè realment mai diem res.

.....

La paciència és la ciència dels pobres.
La ciència del pa. La paciència.

....

Les excuses, les explicacions, les justificacions,
els arguments, sempre empitjoren la situació.

.....

La meva droga és la llum. Només la llum.
Tot el que hi ha dins la llum.

Jo sóc la realitat de la llum.
El somni de la llum.

......

Entendre el funcionament del meu cervell
es entendre les relacions que hi ha per tot l'univers.

......

(Poemes inèdits del 2010)

......

ROSER AMILLS. MORBO.

2011-01-20T15:18:00.004+01:00

.
.

Passeu, passeu que l’altra banda del mirall
és prou ampla
i deixeu, deixeu que canti meravelles
aquesta escriptura filla dels jocs dels pares
que pensaven
que ningú els veia jugar a metges a la nit,
del destape, de les calces transparents
de nylon que raspa esplendorós
sa càustica irreligiositat
i de les revistes amb portades
plenes de pomes i melons
que cridaven des del quiosc com verdulaires
fascinadores de bolets
que el sexe ja no és pecat ni cuca-fera,
que el plaer ens fa bé,
ens fa molt bé
i per sentir-ho només cal saber
allò que tenim entre les cames.
Han passat molts anys i moltes pel·lícules porno
per apaivagar ardors i batalles
davant dels nostres ulls assedegats d’ençà
i ja ho sabem tot, ho volem tot,
però que algú m’expliqui, si us plau,
què us passa ara que si escric mugró,
pluja daurada,
cony, trempera, parrús, cigala, pelar-se-la
em mireu com si m’hagués de rentar la llengua
amb el sabó de les nenes mal educades?

Avui em fa sol entre les cuixes i tot va al gra,
la dona ha entrat al sacseig de la cultura i al sexe
dels forats foscos que es miren sense ruboritzar-se,
et parlo de les petites i belles perversions
de que hi ha vegades que cal aturar-nos,
cal obstaculitzar el pas per a que la gent miri els núvols
i es pregunti quines formes poden arribar a prendre
i cal fer un solo de flauta sobre el paper
per celebrar-ho,
cal eixamorar l’herba amb la llengua,
amorrar-se al piló per aprendre
a dir-ho tot amb el nom que té
i les ganes amorosides que manquen
i cal dir ciclista sense calces, parrús
i cony i natges i esquerda badada,
amb la boca curulla de semen
cal copsar els antecedents,
la vigília del plaer que degoteja
i distingeix a una dona entre les altres dones
i d’on venen les fires de pony-girls i els polos
de maduixa, les ganes d’estirar-nos
per tocar una pell i l’altra
amb la llengua xalesta i capaç
d’assaborir el gust dolç i amargant
i el salat i l’irreverent i el veritable
d’un fet de profunda transcendència:
eixarrancar-se

El meu cul quan el toques a la nit
es torna d’un material pesant i raríssim
que vol un llarg viatge d’anada
al jardí de les malícies
i no haver de tornar si no surt el sol encara
mentre balancejo els malucs rítmicament
per dibuixar-te esses davant la cara.
És un espectacle torbador, deies,
que només tu assoliràs dins les pupil·les
la meva rialla de pluja daurada
que fàcilment pot provocar un sisme
i fer-me caure de quatre grapes
endavant i endarrere bocaterrosa
i amb el cul ben enlaire
mentre tu mires de salvar-me cansat,
assedegat, gruixut i lubricant-me
fins a fer-me gemegar de dolor i satisfacció.

Estic molt enfadada.
Posar-me a sota i no fer-me cas
ha estat una imposició tan cruel
com intolerable,
el meu perfum volàtil i caríssim
s’espargia per l’habitació incrèdul,
ens acariciava els genitals
que no ens acariciàvem
i s’enfilava poderós sostre amunt
tot fent senyals de fum a l’indi arrogant
que volia que no volia invocar-me la pluja
per un caprici inèdit d’assedegar-me
per fer tornar molt quieta i obedient
l’euga salvatgina que esperava
esperonada

....................................................

ROSER AMILLS BIBILONI

MORBO

March Editor.

El Vendrell.

2010.

Isbn: 9788496638778

................................................

AURORA GARRIDO. "MALOS HABITOS"

2011-01-13T13:30:00.005+01:00

.
.

amar es querer muchas

muchas

muchas veces la misma cosa

.........................

Baño

me sumerjo en memoria

la bañera cuajada y yo

quedo flotando como un cuerpo

aparentemente de cincuenta

muriéndome de entrañas hacia dentro

abro los ojos bajo el agua

busco un resplandor

la bombilla brilla fuera apenas

me descuelgo del dolor

quedo sin respiración

intento olvidarlo

todo

cierro los ojos

entiendo

perdono

acepto

definitivamente

..................................

tú no entiendes por qué no te quiero

no entiendes por qué estoy con otra

no entiendes por qué

no entiendes ¿por qué ahora?

tú no entiendes

porque tú

entiendes todo por la boca

tengo que meter mi mano en tu boca

abrir tu mandíbula

sujetarte la lenguaá

separar lengua

no quieres tragarme

me muerdes

me escupes

cierras la boca

crispas los dientes

te rozo como gusano

descoso el labio

agujereo lentamente tu mejilla de manzana

introduzco mi cuerpo

soy la verdad

no me digieres

............................................................

Fragilidad

me gusta la textura de un huevo

me gusta la textura de un huevo cuando está roto

pero no roto del todo

sólo cuando tiene fractura

ssólo cuando tiene cisuras en la cáscara y parece

que se va a romper

pero no se rompe

..............................................

AURORA GARRIDO

Malos Habitos

Editorial Rúbrica.

El Prat del Llobregat

Decembre del 2010.

Isbn. 978-84-96986-17-6

...................................

ALBERT CARRASCO. "OMBRES XINESES".

2011-01-08T18:45:00.004+01:00

Si fés calor, - que ara ja no abrusa pas -,
perquè no portar-hi les meves magres
paraules al teu ventall?

I que, una a una
enlloc de dur-te recances, t´ alegréssin;
i enlloc de refrescar, et parléssin l´alè
dels sospirs, la brasa d´alzina inapagable,
que tot t´ho encén i fa que, de forma lleu,
esdevinguis caliu on posar les meves costelles!

.
.

Tant de bó plogués i la pols
dels raconets fós arrossegada,
i els opacs diamants de la ignominia
acabéssin per ser reciclables.
Tant de bó plogués,i una riada
s´emportés enveges i llengues
verinoses de rèptils al pantà;
tant de bo,
ni que ens deixés, en espargir ,
més que molles, crostonets feridors.

Però no plou,
per salmòdies que entonem,
i m´encarcaro encara més
i m´adoloreixo
o se´m fan vidres de ràbia
a les articulacions i les coses.

.
.
.

El dia que ja no em pogui llevar del jaç
mai més, sols demano no em facin gruar,
i hagi d´esperar massa mesos la barca.

No busqueu la moneda per la boca
ja sabeu que en quedaran de comptades.
No busqueu testaments, que els sabreu
de sobres : una obra sempre incompleta,
pedres de records i records com pedres,
cap joia perquè no hi crec en aquests valors,
llibres, i molta música perquè escolteu
el dring de cada ritme per tota la vida.
Algunes obres d´art ja despenjades,
molt amor encara per donar a les calaixeres...
i per tots els raconets de les meves cases,
aquella altra obra que per ser vital , és inacabada;
la meva senda i la d´ella, tortuosa i fosca a voltes
-perquè t´he envellit més per dins que per fora?-
una obra que em farà, ben segur, que ens trobem
en alguna de les dues o tres vides que falten

Ara per ara, ja hem vist el bo que és tot
si ho saben tastar a glopets petits
I això és el que espero aprengueu.
...I quan vingui la dona més bella
amb un somriure li haurem de pregar
cinc segons més per acabar alguna cosa,
- temps mort que tenim més que exhaurit - .

.
.
.

T´imagino sota un sol clement
i ben segur que t´hi eixamoraves
com em deleixo jo, seguint-te
de memoria els llavis amb els meus,
els peus amb els dits llargs, les
arracades amb la boca fins a estremir-te.
Imagino si et tocava una mica de sol
i crec allargar sobre tú la meva ombra
perquè t´estimi abans que jo no arribi.
I no em costa de veure´t amb un cos
que et percaça fins palpar-te el bru
espigó per entremig els traus de la brusa.
T´imagino sota el sol clement
i com la teva pell va prenent color
menys a algunes cales i dunes
amb color i gust de postre de crema.
.
.

En cada bri de cada partícula,
ens pot sorprendre la bellesa,
radiant com l´aigua d´una font
abans no s´assequi davant els ulls.
A cada racó podem trobar tot
allò que havíem cregut perdre,
i tocar en directe la banda sonora
que hauríem pogut compondre
amb les nostres vides.
Per això,
per això, res no és mesquí
si en sabem pouar l´aigua clara,
asseparar la cara palla de l´amor
i perdre en algun avalot o un arrap,
el didal i les agulles manllevats
per si calía sargir-se el davantal
del cor.

.
.
.
Albert Carrasco.
Ombres Xineses.
Editorial Omicron.
Febrer 2008
.
Isbn. 978-84-96496-75-0
.

JORDI VINTRÓ. LA BASSA DE LES OQUES.

2011-01-02T16:49:00.004+01:00

.
.
.
.

7. Dimecres de síndria

Marquen les tres els trenta-tres rellotges.

Amb dits actius, amb dits que van per feina,
suca tothom a la gustosa salsa
de l’estofat un pa tendre de molla
i de contorns daurats i trencadissos,
senyal segur del tot d’una factura
força recent. Amb un mormol compacte,
les barres fan la feina trinxadora
de sempre. Algú s’ha premunit, per postres,
d’un fruit immens de figura globosa;
per fora, verd; per dintre, en camp de gules,
ple de llavors negrenques. Quan els densos
vapors se’n van, quan el combat difícil
dels païdors comença a decantar-se
cap al costat feliç de la victòria,
surt a la llum la unànime delera
de visitar la joia de la vila
i del món vast: el portentós retaule
que s’alça al fons de l’absis de l’església
de campanar desconcertant. Recorden
tots que, a la part de baix, s’hi poden veure
escenes dels darrers moments de vida
de Jesucrist: com amb fuets llarguíssims
és assotat fins que la sang li raja;
com entre naps i cebes i magranes
prega, salvant la voluntat del Pare;
com, sota el pes de l’arbre de les culpes
de tots, amb pas tentinejant, fa via
cap al turó del Gòlgota; com mostra
el front cenyit de plantes punxegudes
fent un manyoc que, per insult i befa,
malestrafà l’estil d’una corona
d’or i d’argent. Reviuen la vitrina
que es fa servir per exposar la forma
els dies més assenyalats, darrere
de porticons on, amb pinzell finíssim,
Maria està pintada, quan l’arcàngel
li fa saber la voluntat divina,
i ella li diu que fiat. Rememoren
que al costat dret d’això, en un més esquívol
emplaçament, Maria jeu als braços
sempre amatents i càlids de santa Anna
—el seu marit s’afanya prop d’un cossi—;
i que tot just després, sortint d’un nínxol,
hi ha un ermità dels de florida barba.
Creuen saber que, per la banda esquerra,
ve sant Josep amb el Nen. Que una escala
que fa un pendent vertiginós s’enfila
cap a un casal d’on surt, fent gentils gestos,
un sacerdot, i, en un graó, Maria
vol i no vol pujar; tota una colla
d’enriolats parents li donen ànim;
al fons del camp es mostra la muralla
d’una ciutat d’on sobresurt la torre,
bastant semblant a la que encara s’alça
al carrer dit d’Avall, airosa. Els consta
que al punt central s’eleva, entre volàtils
núvols daurats, cenyit el cap d’estrelles,
Maria. Al pis de sobre, i a la dreta,
se’ls apareix en el record la imatge
dels mags, als peus del Pàrvul del pessebre,
a qui fan dons d’encens, d’or i de mirra
per jugar. Més cap a l’extrem, afirmen
veure-hi sant Pau, el de l’espasa llarga
i el port sever. Un xic més a l’esquerra,
fent un sol cos, Maria i sa cosina
Elisabet, dirien que hi campegen,
just al costat d’un altre sant que mostra
dues grans claus. Entremig de tan pies
talles, amb casc, amb escut, amb bandera,
a punt de tot, remembren la presència
de sant Zenon, el qui sempre pertorba
els malfactors de Canet, de Caldetes
i de l’infern mateix. No atents a escrúpols,
pugen de peus que al capdamunt insigne
de tot plegat hi ha el Pare etern. Els àngels
—se’ls fa palès— als frisos, sòcols, nínxols,
bancals, cambrils i cúspides hi abunden.
Tenen present que columnes nombroses
de Salomó, per on s’enfilen heures,
fan de suport a les figures. Saben
que a tots els punts sense dictat cromàtic
l’or és el rei. Els sembla indispensable
de no ajornar ni un minut la visita
del monument, i desfilen amb ordre
pels carrers. Van, com formigues mogudes
per un urgent, genètic, sant precepte,
cap al portal del singular immoble
on el tresor està exhibit. S’asseuen
tots als primers rengles de bancs, que quasi
no es veuen, tal és la foscor que regna
a l’ampla nau. El qui exerceix l’ofici
de procurar coordinades vies
a l’escamot, endinya a la ranura
que hi ha a la part de dalt d’una caixeta
fixa en un mur una moneda grossa,
comptant que això, com diu una pancarta
penjada allà d’un clau, durà tot d’una
molts quilowatts cap a la mostra insigne
del barroc. Un xisclet, però, s’escapa
dels colls de tots, quan un imperdonable
comportament dels electrons provoca
una infernal i lúgubre guspira
i un espetec estrepitós. S’apaguen
les poques fonts de llum totes alhora,
i una negror de gola s’apodera
del vast espai. Empesos per la histèria
més delirant, els assistents a l’acte
ululen com orats dements, trabuquen
un o dos bancs, s’afanyen, s’apiloten
cap al cancell, protesten, van de trompis,
suen. Aquell moment marca l’estrena
d’una infeliç i infausta temporada
que el coŀlectiu recordarà, per molta
aigua veloç que sota els ponts transiti.
En Joan Pi, que sempre té tants èxits
sentimentals, rep quatre o cinc carbasses
seguides. En Marc Pi va i s’examina,
i obté, després de molts esforços, una
cucurbital distinta, que l’obliga
a repetir primer d’arquitectura
per segon cop. La Pia Pi s’escanya
amb un pinyol de préssec, i la seva
cunyada creu que fa teatre. A en Nèstor
Pi, d’improvís se li presenten quatre
parents llunyans, i se li queden quinze
dies al pis. La Meritxell Pi es troba,
en ple Passeig de Mar, que la faldilla
té un descosit, i el voraviu li penja.
Un indigent escull, per domicili
nocturn, el pas de l’estupenda porta
del casalot pairal dels Pi. L’Eulàlia
Teresa Pi, cansada, s’escarxofa
en un sofà, i els dits, autònoms, deixen
anar les claus allà per l’interstici,
sota el coixí. Menjant-se una costella,
en Crispí Pi constata una fissura
en un queixal, i així li venen força
turments. En Pau Venceslau Pi passeja
pel dia gris una mirada grisa.

Volen mosquits sobre les aigües mortes.

.
.
JORDI VINTRÓ.
LA BASSA DE LES OQUES.
LA BREU.
COL.LECCIÓ ALABATRE.
2010. BARCELONA.
.
.

(II). FESTIVAL DE POESIA D'ÀGER

2010-12-28T17:59:00.005+01:00

.
.

.
.

.
.

.
.

.
.

.
.
Àger. Festival de Poesia.
4 desembre 2010.
.
.

FESTIVAL DE POESIA D'ÀGER (I)

2010-12-22T22:53:00.005+01:00

..
..

.
.

.
.

.
.

.
.
Àger. 4 de desembre del 2010.
Festival de poesia (amb encant).
.
.

SÍLVIA BEL: EL SEU PRIMER LLIBRE

2010-12-14T15:09:00.005+01:00

CAPES

Sopem carxofes al forn
i amb un silenci oliós
ens anem traient les capes.

Com ha anat la feina avui?
Has pogut anar a comprar?

Quan ja només queda el cor
hi claves la mossegada.

Creus que ens hem de separar?

------------------

JA NO M’ENGANYES

Després d’especular
en vint-i-no-sé quantes teories
sobre el perquè
del nostre fracàs,
finalment,
m’he adonat
que tot era molt més simple.

Tu vivies amb el cor gelat.
Jo només tenia els peus freds.

-------

MI

De sobte m’agafa
una urgent esquizofrènia
d’estar-me un temps amb mi,
a la tercera nota de l’escala.

I m’aïllo del món per uns instants
com quan de petita
m’asseia a un raconet
de la meva habitació
amb l’estrident piano
de color blau cel
i tocava fluixet
la desafinada nota de plàstic.

mi,
mi, mi, mi
mi,
mi,
mi, mi, mi.

------

RADAR

Els feliçment aparellats
tenen el radar adormit.
En canvi, els qui som un de sol,
com ara jo,
en portem un a dins del pit
(que fa sovint pi-pip, pi-pip).

És un radar d’alerta,
primitiu,
de lloba que va de cacera,
d’amant incansable,
de vetlla,
d’espera,

un radar que detecta
una olor de dona
fins tot en un bar ple de fregits,

un radar que et fa girar
de sobte pel carrer
− a veure si ella també es gira −

radar a internet,
al correu electrònic,
radar amb les amigues
que són només amigues,
radar amb la caixera del súper,
radar a dins el mar,
a l’hora baixa,
radar a les orelles
(abaixo el volum de la ciutat
per escoltar només
aquella desconeguda
com xarrupa el gelat);
radar a la planta dels peus,
que s’aturen
sense raó aparent
com si la presa estigués
a menys d’un metre,

radar a les parpelles
i al melic,
radar a la piscina
(avui una noia m’ha parlat,
– es deia Paula –
i he pensat:
“que sigui ella, que sigui ella”,
però s’ha dutxat i ha marxat).

Ha passat tant de temps desconnectat,
que dec tenir el radar
mig rovellat.

(Poemes del llibre "L'esboç", de Sílvia Bel.

Editorial 7 de quatre. 2011).

............................
.
.
Sílvia Bel (Barcelona, 1982) es defineix professionalment amb 4P: Periodista, Poeta, Publicista i Professora. Acaba de publicar el seu primer llibre de poemes il·lustrats L’esbós (editorial 7dquatre). Escriu al bloc Poesilvia, http://silviabel.com/. De “pendonejar” per la xarxa l’han inclòs a l’antologia Poetes a la xarxa, ha rebut alguns premis (Dona més Dona, Accèssit Miquel Martí i Pol) i ha tret el cap per recitals de tot Catalunya. Actualment imparteix Tallers per la Llengua.
.
.

............................

POEMES PARANORMALS (la por)

2010-12-09T20:35:00.003+01:00

.
.

t'oblido
i amb aquesta paraula
dono valor
al meu acte
d'oblidar-te

...........

la nit és teva
quants nois t'esperen
quants nens morts

.............

tinc por, vigila

si em veus un dia
posa't a córrer
si us plau

no sé exactament
què seria capaç de fer

.
.

POEMES PARANORMALS (reals)

2010-11-30T21:44:00.004+01:00

.
.

t'estimo.... em dius....
i en el temps que he tardat
per dir-te que t'estimo...
he dubtat i ja no t'estimo...

la primera llei de l'amor és el respecte.....

les coses arriben sense esperar-les...
però tampoc cal veure-les... com venen.....

si s'acaba l'amor.... és que potser aquest amor no ha començat mai de veritat...
en el sentit absolut i humà de la paraula...

els monòlegs del dolor
són exagerats
però reals

no sento ni el fred
no passa res, em dius
estic sol, com sempre

.... ara... tampoc tinc que sentir-me dolgut
per deixar-te de recordar per sempre...
quan vivíem junts.... moltes vegades
m'havia oblidat de tu... el que passa
és que després et veia i t'estimava.....
i tu? què estimaves i què oblidaves?

algunes vegades mai arribem a conèixer els altres.....
són persones que no es coneixen ni a elles mateixes...
persones que volen ser pures i estan més brutes que un riu....

..........

(Un llibre pel futur. El sexe i el dubte. 2010)

DÀMIA HUGUET. Un altre dels grans

2010-11-21T22:23:00.002+01:00

.
.

FUTUR

Res no retrec. Escric en carn i os
calcat a aquest desig que vull a pèl
sense ignorar que el mal és molt,
que tot és per demés,
ben vell el cant i el crit
dins aquest baf que sura a poc a poc
lluny de l'engrut que acaba la llacor.

Sense ningú, cabal en tot, escup el vent
la pols dels arbres que no vol.
Congria mal el mal: calla qui pot.

..............

Almenys de viure vull morir-me fart,
sabré molt bé que res no s'ha perdut.
Emmortallat, dins un negre taüt,
voldré engrunar les ires dels covards.

Mai no sabran si m'he mort. Mai no sabré
qui ha vençut: si la vida o l'edat.

.................

(...) d'aquella joventut tarada i tan tardada,
jo, home tot jo, home d'avui com qui ja escriu amb ràbia,
voldré dir-me qui som, obeint el mal d'aquell dolor
com qui maldiu, amb focs de sal, cruel, senzill, fatals oratges.

............

DÀMIA HUGUET
ANTOLOGIA POÈTICA

A cura de Joan Mas i Vives

Edicions PROA
Barcelona. 1999

.........

GLOSADORS DE MALLORCA

2010-11-13T20:44:00.008+01:00

.
.
Escoltar els glosadors de Mallora és un dels millors espectacles orals i poètics que es poden apreciar actualment a tot el món. A part d'improvisar els versos, els poemes que diuen tenen una qualitat i una frescura absoluta. Jo, fins ara, no havia vist una cosa semblant. És un trencament de formes, de pensaments, de recerca, de ritme, d'alegria. Un prodigi de la cultura popular.

Glosador -a, poeta popular de Mallorca i Menorca que compon d'una manera improvisada una glosa (nom amb què a Mallorca són conegudes les corrandes).
Aquest ofici no es pot confondre amb el de glossador (historiador o jurista o persona que fa reculls de fets).
.
.

.
.
.
.

.
.

.
.
KINZENA POETIKA
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
31 octubre del 2010
.
.

POEMES DE ROBERTO BOLAÑO

2010-11-02T20:21:00.002+01:00

.
.
.
.

Dentro de mil años no quedará nada
de cuando se ha escrito en este siglo.
Leerán frases sueltas, huellas
de mujeres perdidas,
fragmentos de niños inmóviles,
tus ojos lentos y verdes
simplemente no existirán.
Será como la Antologia Griega,
aún más distante,
como una playa en invierno
para otro asombro y otra indiferencia.

.....

ÁRBOLES

Me observan en silencio
mientras escribo Y las copas
están llenas de pájaros, ratas,
culebras, gusanos
y mi cabeza
está llena de miedo
y planes
de llanuras por venir.

.......................

Las floreros disimulan
La puerta del infierno

Con cierta clase de luz
Y a determinda hora

De repente te das cuenta
Ese objeto es el terror

.................

La muerte es un automóvil
con dos o tres amigos lejanos

...............

ROBERTO BOLAÑO
LA UNIVERSIDAD DESCONOCIDA
ANAGRAMA
Barcelona, 2007
isbn 978-84-339-7144-9

...............

PAULO FERRAZ, POETA DE BRASIL

2010-10-29T14:46:00.004+02:00

.
.

.

.
.
.
PAULO FERRAZ
BAR HORIGINAL. BARCELONA.
27 octubre 2010.
.
.
Traductor: Josep Pedrals
.
.

LUCIA PIETRELLI

2010-10-23T13:27:00.002+02:00

.
.

.

.

.

LUCIA PIETRELLI
FÚRIA
LA CANTÀRIDA
EDICONS DOCUMENTA BALEAR
2010.
ISBN. 9788492703890
.
.

ELS DIES A LES MANS, ES PRESENTA

2010-10-17T18:51:00.002+02:00

.
.

.
.

Presentació del llibre de poesia "Els dies a les mans".
Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d'Anoia.
Divendres 15 octubre del 2010.
.
Presentació d'Anna Ruiz, professora de literatura catalana.
.

SÍLVIA AMIGÓ + TOTI SOLER

2010-10-13T19:36:00.005+02:00

..
.

Presentació del llibre de poemes i textos de Sílvia Amigó.

L'ARA ETS TU.

Publicacions Andana.

Vilafranca del Penedès.

10 del 10 del 2010.

ANTONI CASALS. El dilema de Faust (I)

2010-10-07T17:20:00.004+02:00

XV

Em reconec, amb penes, als records
que vaig posant en ordre i escampant
al damunt de la taula. Així, amb els anys,
he anat desdibuixant totes les pors
confuses de tants vespres sense somnis.
I enmig de les imatges i entre els fulls
que de nit arrancàvem dels vells llibres
–anatema!- que he anat col•leccionant
per construir el recull dels meus afanys,
m’adormo i perdo aquell poc seny que em resta.
Perquè embogint obtinc l’esperat premi,
la claredat final de tots els àmbits.

..........................

DETALLS DE LA MEMÒRIA DE LES COSES

Recordem amb dificultat els noms
dels companys de viatge que han anat
quedant-se pel camí. Ara seran
només una imatge iterada, un esqueix
en la memòria desplaent que s’alimenta
de passats a que anem renunciant.
De nou ens veiem als miralls on envelleix
la nostra imatge de forma irreversible.
Inútilment, hem provat de recuperar-los
rescrivint-ne la història.
I ens hem perdut en els detalls
d’un passat que no va ser tan dòcil
com volen demostrar-nos
les fotografies engroguides que han anat
substituint la història exactacom van ser les coses.

.........................................

L’EFECTE DEL CANVI

De vegades ens passem l’estona
escoltant com ens arriben d’indrets remots
notícies que, potser en altre moment,
ens haurien posat els pèls de punta.
O fins i tot ens haurien pogut arribar
a provocar vòmits incoercibles.
Però quan ens mirem, veiem en les nostres mirades
que queden poques coses que ens afectin,
que ja fa temps que allò que se’ns explica
no són gaire més que dades estadístiques
que es van modificant
amb el pas dels dies i, encara, de les hores.
Quan érem joves la mateixa por
ens hauria dut a fer l’amor
de forma compulsiva i irrefrenable
amb l’excusa del temps i el món que s’acabaven.
En canvi avui dormim plàcidament
a l’espera d’un somni que no tindrà silencis.

...................

Antoni Canals i Pasqual
El dilema de Faust

Premi de Poesia Josepa Maria Benet 2010

Editorial Òmicron
Barcelona
març 2010

isbn... 978-84-92544-51-6

.....................

ELS MEUS PRIMERS POEMES

2010-10-01T16:57:00.006+02:00

.
.

. .

ELS DIES A LES MANS, de Santi Borrell Giró

Edicions de Pedra. Setembre 2010.

ISBN: 978-84-614-2051-3

..................................................................................

Llibreries de Barcelona: Bertrand, Catalanoia, Documenta, La Central (Raval), Laie.

Llibreries de Vilafranca: Odisses, Sant Joan, Cuscó, Ràfols.

Llibreries de Sant Sadurní d'Anoia: Jepi.

Llibreries de Vic: La Tralla, Anglada.

.................................................................................

Presentacions:

Barcelona, divendres 8 octubre, Llibreria Bertrand, 19h.

Sant Sadurní d'Anoia, 15 octubre, Biblioteca Municipal, 20h.

.................................................................................

EL MEU PRIMER LLIBRE DE POESIA

2010-09-26T10:36:00.004+02:00

Ha estat una odissea editar aquest llibre. Gràcies al meu amic Alonso Castellanos. Jo sol no m'ho hauria plantejat mai projectar aquesta edició d'autor. Primer vam decidir editar el llibre i després vam veure la possibilitat de muntar aquesta petita editorial independent. Edicions de Pedra.

El nostre objectiu només és la poesia. Ella és la poesia. La nostra finalitat és difondre i promoure i expandir la poesia. Aquests dies de promoció i altres anècdotes, m'he adonat encara més d'aquest plantejament. El que quedarà serà només la poesia. Els poemes. Res més. De fet, el que quedarà de tot plegat, és la nostra expressió. Els nostres actes. Les nostres formes de ser.

No quedarà res més. Ni premis, ni fotografies, ni egos, ni amiguismes, ni polèmiques, ni vanalitats humans. Només quedarà els actes. Els poemes. Millor així.

El llibre l'anirem presentant per alguns pobles i ciutats del territori. De moment, hem deixat el llibre en alguns punts comercials.

A Barcelona, el llibre es pot trobar a les llibreries: Documenta, Laie, La Central.

A Vilafranca del Penedès: Odissea, Cuscó, Sant Joan, Ràfols.

A Sant Sadurní d'Anoia: Jepi.

A Vic: La Tralla, Anglada.

Presentacions del llibre.

Divendres 8 octubre. Llibreria Bertrand. 19h.

Dijous 14 ocutbre. Piera. Biblioteca. 19h.

Divendres 15 octubre. Sant Sadurní d'Anoia. Biblioteca. 20 h.

Dimarts 19 octubre. Bar electric. Barri de Gràcia. 21 h 30.

Dijous 28 octubre. Santa Margarida i Els Monjos. 19h.

Dijous 11 novembre. Sitges. Biblioteca Santiago Rusinyol. 20 h.

Dissabte 20 novembre. Vilafranca del Penedès. Sala Els Triniaris. 20 h.

Divendres 26 novembre. Gelida. Biblioteca.

Divendres 3 desembre. L'Arboç. Casa de la Cultura.

Dijous 20 de gener. Igualada. Biblioteca Central.

Per comandes personals, esrecita@yahoo.es. 10 euros (per les amigues i amics).

JORDI PÀMIAS. La veu de l'àngel.

2010-09-21T14:48:00.004+02:00

.
.

Una suavitat simbòlica. Jordi Pàmias escriu amb delicadesa cultural, referències bíbliques, reflexions sore el pas del temps, la vellesa, la solitud, els records. Un llibre seriós.

Segons el poeta de Guissona, la foscor és caos, la llum és contrària al caos.

ENCATAMENT

La ficció projecte, a l'escenari,

un feix de llum. La nit amaga

una alegria fosa amb el misteri,

una flauta que canta al fons del bosc.

Avui, en somnis, arribem

a l'illa de la màgia, a l'estança de Pròsper.

Ariel, l'esperit de l'aire, ens acompanya,

quan ja s'h apaivagat

la tempesta. Miranda besa l'amic i els genis

inicien la música; dansa un esbart de nimfes.

Però el fill de la bruixa, Caliban,

és a l'aguait, deforma i sinuós, tramava

el crim. Quan l'encanteri es desfà, reteornem

a la vella rutina, als dies de la mort.

..........

MARESELVA

Quan ens trobàvem, en secret,

ran d'un casal ombrívol,

la tanca del jardí

era tota coberta de fresca mareselva.

Els pètals, blancs o d'un lleu color sèpia,

tenien la fragància solitària

de la fugacitat -o el rastre d'un record

esvaït ja, per sempre.

I aspiràvem, callats,

l'antic perfum, amb una vehemència

quasi desesperada,

que feia joc amb la claror rogenca,

moridora, del cel, a l'altra banda,

del jardí prohibit.

..................

PARAULES

Fer-se vellés callar i viure a l'intempèrie.

Quan els cabells s'encrespen amb el vent de la por

- al terrat o a les golfes de casa, esballanadrades-,

la solitud, com una terranyina, segella

la boca. Amb balbuceigs o amb l'alena d'un crit,

demanem companyia; si no, la flama mor

en el buit. Aire fresc de paraules revifa

un caliu temorós. Asseguts a l'escó,

entaulem una tímida conversa,

mentre udolen a fora, en la nit glacial,

els gossos del trineu, per al darrer viatge.

...................

Tot el conjunt de poemes són reflexions típiques sobre la humanitat,

sobre actituds i situacions històriques, sentimentals, que projecten

imatges urbanes, experiències personals, converses.

I sempre amb la mort, plantejant-se sempre com un tòpic més o real.

.................

Jordi Pàmias i Grau va néixer a Guisson. Va estudiar Filologia Romànica i exercí de professor a un institut de Lleida. L'any 1969 es va donar a conèixer en guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit, amb el llibre "La meva casa". El 1978 va guanyar el Premi Carles Riba, amb el llibre "Flauta del sol". I el 1985, el Vicent Andrés Estellés, amb el llibre "Àmfora groga". El 2001, un altre premi, el Miquel de Palol, pel llibre "Narcís i l'altre".

..................

Jordi Pàmias.

La veu de l'àngel.

Proa Edicions

gener 2009

isbn 978-84-8437-511-1

...............

.
.

YASSIN ERRAHMOUNI. Un poeta del Rif

2010-09-17T14:02:00.007+02:00

Sueños robados ….tierra de nadie

Perros hambrientos caminando solitarios y tristes
Como harapientos.

Mendigos de libertad en su propia tierraD

ominados por el miedo

Deborados por las fauces

Olvidados por los tiempos

Resecada por el sol de la injusticia

En su escondete secreto alzan sus voces al viento

Esperando una salida que no llega…

Nadie te enseño a pensar ; a decidir por ti mismo ;

Mutilaron tus manos

Cercenaron tus alas

Antes de salir las plumas que te lleven a la libertad

Debes aprender de tus errores

No te detengas

En el camino nunca digas no puedo más, aquí me quedo

Porque otros esperan que resistas, que les ayude tu fuerza

Honra al heroe ancestral

Que dió su vida por un ideal

Vive el presente, come, trabaja, ama y duerme felizmente

Mira siempre al frente y deja el dolor atrás

No lo traigas contigo de repente

Conquista tu libertad creyendo ser un vidente

Con la mentira y la hipocresia nunca seas transigente.

Busca la realidad transparente

Aunque es inexistente.

.
Dedicado a Manú

...........................................

'Pájaros sin nido'

Estoy exiliado en mi patria

Voy caminando en la oscuridad

Ningún candil encendido

Nada me aparece

Veo como los rayos del sol

Van fundiendo en las olas del mar

Busco… busco y no encuentro a nadie

Donde estaís ? Donde estaís ?

Habeís ido ya ?

Y porqué lo habeís hecho

Sin pedir mi permiso

He de buscaros para que volvamos

Volveremos para ser Ataturk

Para ser Guevara

Para ser Abdelkrim

Para ser nosotros mismos

Para echar al cobarde de sus miedos

Para liberar la jaula

Que tanto se quedó cerrada

Los pájaros han de salir a ver la vida

Han de ser liberales

Que reconozcan los derechos de los pájaros

Como seres vivos locales

Que se animen todos los pájaros del mundo

Que se animen a volver a sus nidos

Para que sean los dueños de sus vidas.

Dedicado a mi Padre y a mi Madre.

.............................................................

RABIA CONTENIDA

Quiero arrojar de mi esta rabia contenida

Por el dolor de mi gente

Que camina sin aliento, sin esperanza

Quiero vaciarme de esa tristeza que se apodera de mi

Por ver el peligro que corre mi cultura

Una de las mas antiguas que existieron

Quieren enterrarnos vivos, sin identad, ni credo

Quiero que mi gente se despierte

Basta de considerarnos necios

Quiero arrancar de golpe mis temores y mis miedos

Me adentrare en los caminos inciertos de la vida

Con equipage ligero.

Marcharé entre mi gente

Buscaré la salida

Recorreré todo el mundo como perigrino errante

Acudiré a la llamada de mi sangre delirante

Pido justicia para pagar esta afrenta aberrante

Cometida contra un pueblo

Pero todos callan….Nadie responde

Todos tapan sus manos manchadas de sangre.

Quiero sacar hacia fuera, mi rabia contenida

Dejad de cometer injusticias contra el pueblo

Quiero gritar a los cuatros vientos

Quiero que mi voz se oigaEn la noche de los tiempos

Mis ancestros en sus tumbas se revuelven viendo

La injusticia que clama la venganza

Hemos de conquistar nuestra libertad

Sin ella no podemos vivir

Porque con ella sabemos existir

Nuestros niños tienen que ser ellos mismos

No podemos aceptar convertirlos en otros

Merecen tener su propia identidad

Y su absoluta libertad.

.
Dedicado a Manú

.............................................

Yassin ERRAHMOUNI / Alhucemas – El Rif / Marruecos

Es uno de los jóvenes poetas y escritores desconocidos, nació en Alhucemas, una ciudad costera del mar mediterraneo que le inspiró tanto en sus poesías, escribe en varias lenguas entre ellas el Español, Francés, Tamazight e Arabe.
Es también : Licenciado en Ciencias Físicas
Presentador e animador de Televisión
Productor Audiovisual, Actor
Periodista GuionistaÇ Educador
Traducotr e Intérprete
Director del Periódico “AlhucemasPress”

cuya dirección es: http://www.alhucemaspress.com/

...................

AGUSTÍ BARTRA. DOS LLIBRES.

2010-09-12T10:03:00.005+02:00

.
.

Agustí Bartra (1908-1982) torna a les llibreries amb dos llibres reeditats. Jo crec que és un dels grans poetes catalans del segle XX, molt i molt oblidat. Fa uns anys es va celebrar el seu cente-nari, com ara està passant amb Màrius Torres i Joan Maragall. El seu centenari va passar una mica de puntetes. De fet, els centenaris evidencien aquest desconcert de la cultura. Passa que els centenaris "culturals", a part de fomentar el turisme i la "conservació dels paisatges", fomenten aquest mateix sistema d'oblidar. Paradoxalment i lamentablement, la cultura catalana té aquest sistema d'opinió pública.

Els llibres "El gos que tremola" i "El gos geomètric" van ser publicats el 1979 per l'editorial Laia. Després, el 1983 aquests dos llibres van ser editats dins del segon volum de l'Obra poètica completa d'Agustí Bartra, per Edicions 62. Els llibres, lògicament, es van exhaurir, i ara, Pagès Editors i Cafè Central-Eumo Editorial han recuperat la seva obra.

Agustí Bartra és un poeta immensa. Algunes vegades planteja una poesia sense aire. Parlar de la seva obra és poder dir moltes coses. La seva vitaliltat, la seva exhuberància, la seva força. La seva poesia excelsa. Els seus paisatges metafòrics, simbòlics, de lluita i derrota. Sempre la seva lluita, davant la derrota.

Personalment, el Bartra que més m'agrada és aquell que m'arriba directament a la vena. Sí, la poesia ha d'arribar directament al cor del lector. Ha d'entrar directament. També pot entrar a través de l'aire, lentament, però jo prefereixo el cop directe.

Bartra és un esclat verbal, un prodigi expressiu, torrencial, successiu, multiplicador.

També té apunts de violència, perquè la vida és així. Amigues i amics, la vida no és suau, com pensen molts poetes de la suavitat i placidesa. La vida és violenta i la poesia ha d'intentar expressar la vida. Totes les formes de vida.

Agustí Bartra és aquell poeta únic que és capaç d'escriure una pregària, mentra fa l'amor.

Agustí Bartra és aquell poeta únic abrupte, agrest, mineral.

Agustí Bartra és aquell poeta únic que toca la llum amb les mans.

Agustí Bartra és aquell poeta crític, reflexiu i directe com la llum a les mans.

Agustí Bartra és aquell poeta de la desmesura absoluta, de la genialitat expresiva en un sol poema.

Agustí Bartra és com un laberint de grans frases universals que has de trobar dins dels seus textos.

Agustí Bartra és aquell poeta clàssic, temàticament clàssic, amb solucions ultramodernes.

Agustí Bartra

La fulla que tremola

Pagès Editors

Lleida, 2009

isbn. 978-84-9779-865

Agustí Bartra

El gos geomètric

Jardins de Samarcanda

Cafè Central - Eumo Editorial

Vic, 2010

isbn. 978-84-9766-366-3

"... empenyo des de dins de què com una crisàlide com tot allò que vol néixer"

.
.

.

RAIMON GIL

2010-09-07T21:07:00.005+02:00

.
.

.

Une chanson française

Llavors la meva finestra mirava al sud
i el nostre déu era un poema de Neruda
escrit a la pissarra de l’escola, el desig
eren els turmells indicibles de les noies
amb sandàlies i un disc de Jacques Brel
que escoltava des de la finestra oberta
del celobert. Però d’aquell temps només
en conservo unes cicatrius mal curades,
el brevíssim record d’algú que estimava.
Ara escric poemes sense cap pretensió,
com el vent ondula l’herba dels camps
o les nits d’aquell amor que mai va ser.

...................

Salms

Si pogués amb un lleuger moviment canviar
la trajectòria de nord a sud i de l’est a l’oest,
i deixar que les paraules s’omplissin de més
sol, si pogués esborrar amb les meves mans
tot el silenci de l’espera i omplir l’absència
d’un renovat optimisme. Però als meus versos
hi manca la música dels teus llavis: un piano,
un baix, la percussió... tota la nostra distància.

..........

Subtítols

Perquè a la vida li agrada amagar el sentit
íntim de les coses no podràs entendre mai
l’home solitari que passeja el gos cada dia
pels capvespres del port, ni el que s’asseu
al mateix lloc de sempre a dibuixar el cos
nu de la dona que no ha trobat. Perquè no
sabrem ni les nits ni les paraules que vam
deixar pendents continuaré bevent alcohol
i escrivint versos. El temps és com un nen
que ha perdut la seva mare i l’està buscant.

.........................

La meva part de neu

Molt abans que la solitud de Kieslowski,
que és com la nostra solitud, d’un color
gris de suburbi i vodka, hi havia aquest
mateix paisatge d’ara: un vaixell atracat
al port i el meu pare que tornava a casa
sota la nevada mentre tu, que no havies
vist nevar mai, creuaves amb bicicleta
una frontera al sud de la meva infància.
Era mil nou-cents vuitanta-tres i per mi
no existia ni la neu als poemes de Celan
ni la tristesa de l’hivern amb les barques
a la sorra ni la possibilitat de perdre’ns.

Palamós, 8 de març de 2010

.............................................

Raimon Gil Sora (Palamós, 1979). Al meu document d’identitat hi diu el lloc on vaig néixer, el nom del meu pare i de la meva mare i els anys que tinc. El que no diu és que parlo poc, i que quan ho faig sempre parlo en veu baixa. Tampoc hi diu que vaig descobrir la poesia el vint-i-sis d’abril de mil nou-cents noranta-dos. Sóc poeta i traductor (del portuguès), i llicenciat en Dret per la Universitat de Girona. Formo part del col·lectiu Versos.cat, que organitza de forma regular recitals i assalts poètics on s’escaigui. S’han publicat alguns dels meus poemes en català i d'altres traduïts al portuguès a revistes com Reduccions (núm. 87) o Nao Funciona (núm. 17). A qui pugui interessar mantinc un bloc de poesia: http://subtitols.blogspot.com. No he publicat cap recull de poesia. Potser l'any vinent... ja es veurà.

...............................

PETITS POEMES. PETITES IMATGES

2010-09-03T14:21:00.003+02:00

.
.

NO EL CONEC

però veig el color del seu cor

dins dels seus ulls.

INTUEIXO

la seva història real i humana.

Tinc la tristesa

de no poder sentir

la tristesa.

Les ombres dels teus ulls

s'aixequen del fons del mar.

Van i venen amb les ones.

He escoltat tantes vegades

la paraula canvi

que ha arribat l'hora

de canviar la paraula canvi.

He posat un xip en un bitllet de 100 euros

i he anat seguint el seu trajecte.

Una història fascinant, polèmica, divertida,

tràgica, còmica, absurda, humana i diferent.

Tots estem pendents.

Tinc que llegir.

No, has de saber llegir.

Tinc que interpretar el que diu.

No, has de saber només llegir.

Tinc que saber què em vol dir.

No, has de saber llegir i només llegir.

Tinc que llegir les paraules.

Sí, has de llegir les parauales, sí.

(del llibre inèdit...... 2010)

NATI SOLER. "La casa amb set butxaques"

2010-08-29T17:56:00.004+02:00

.
.
.

Imminent l’estiu,
enganxa el verd pastós dels plàtans
contra un cel blau, de mandra.
Perduren les roselles sobre
l’inexorable declivi dels marges,
l’escurçó contra el taló nu de dona,
el desig de ser més ric que savi,
i la meva aspiració d’esdevenir
una mata de malves en flor,
despuntant, sobre el blat ros.

............................................

Em quedaré a viure dins d’aquest silenci,
empaperat de càbales domèstiques,
sobre el futur que podria ser
si estimes menys del que estimo,
les meves retortes arrels de cep,
baixant radícules fins abeurar
la set dels raïms, a les aigües
més ocultes de la terra.
Em quedaré en aquesta vigília perpètua,
on no hi ha més passió
que, la remor dels meus pensaments.
Més aventura que, la rutina
amb la que disfresso la llibertat,
continguda dintre meu.
Més felicitat que, la somiada.

........................................

Voldria vestir bé,
menjar poc,
tenir els ulls verds.
Però, vesteixo verd,
menjo bé,
tinc pocs ulls.

.........................

El dolor ha rebentat les comportes,
m'ha enxampat, desprevinguda,
a mig camí.

...................

Nati Soler Alcaide
La casa amb set butxaques
Premi Grandalla de Poesia 2008
Principat d'Andorra

Pàges Editors
Març 2009

isbn. 978-84-9779-749-8

.........................

CARLOS VITALE

2010-08-26T12:10:00.003+02:00

.
.

.

JORNADA

Tú, de pie, desnuda en la penumbra.
Tu espalda es el arco del conocimiento.
Desde la cama, observo y espero.
Cuando te vuelvas me dirás quién soy.
Sin otra luz que mi deseo.

…......................................

EL ESTADO DE LA CUESTIÓN

Has parado la noche, pero me has negado el día.

………………………………

PEPE BARROETA DICE QUE NO DICE

El don
de la palabra
no es
un don,
es apenas
arder
en el propio
fuego,
abrasarse
hasta que la mano
dibuje
el vasto
signo
de la desolación.

……………………………………

OCURRE

Ocurre, lo dices, lo vives, revives.
Ocurre, no lo dices, lo olvidas.
Ocurre, no lo dices.

………………………………..

RÉQUIEM

Al final
sólo queda
una dirección
que borro.

……………………………

Carlos Vitale nació en 1953 en Buenos Aires (Argentina). Es Licenciado en Filología hispánica y Filología italiana. Entre otros libros, ha publicado Unidad de lugar (Editorial Candaya, Barcelona, 2004), Fuera de casa (Emboscall Editorial, Vic, 2004) y Descortesía del suicida (Editorial Candaya, Barcelona, 2008). Asimismo ha traducido numerosos libros de poetas italianos y catalanes: Dino Campana (Premio de Traducción “Ultimo Novecento”, 1986), Eugenio Montale (Premio de Traducción “Ángel Crespo”, 2006), Giuseppe Ungaretti, Gerardo Vacana, Sergio Corazzini (Premio de Traducción del Ministerio Italiano de Relaciones Exteriores, 2003), Amerigo Iannacone, Umberto Saba (Premio de Traducción “Val di Comino”, 2004), Giuseppe Napolitano, Sandro Penna, Emilio Paolo Taormina, Antoni Clapés, Joan Brossa, Josep-Ramon Bach, etc. Ha participado en festivales, lecturas y encuentros de poesía en Argentina, España, Venezuela, Armenia, Italia, Suiza, Rumania, Estonia y Francia. Sus textos han sido traducidos al inglés, francés, alemán, italiano, armenio, estonio, griego, rumano, portugués, esperanto, maltés y catalán. Reside en Barcelona desde 1981.

.....

PETITS MOMENTS. PETITS PENSAMENTS

2010-08-21T15:45:00.004+02:00

.
. ............... (imatges des del tren)

He vist com les meves mans

es començaven a moure elèctricament.

He vist com les meves mans

començaven a ballar,

a voler-se separar del meu cos

i de tot el meu pensament.

He vist com les meves mans

volien interpretar el moviment

del meu pensament.....

del meu desig de ser...

de ser............... moviment.

Em pregutno quanta corrupció

hi ha darrera d'un cartell

que informa de la venta de pisos?

Intueixo tots els noms.

Els noms de sempre.

Els noms que embruten les pàgines

dels llibres d'història.

PETITS POEMES. PETITS INSTANTS

2010-08-16T14:24:00.003+02:00

.
.

JO VAIG VEURE ELS TEUS ULLS
que obrien les flors del mar.

Els teus somnis flotaven per l'espai
i em donaven llum - per veure't.

.

DES DELS MEUS ULLS
veig el teu jardí.

.

JO PREGUNTO: QUI VEU TOTS ELS MIRACLES?
Potser ningú. Potser només els nens.

.

SÓC TANT FELIÇ AQUESTA TARDA
que no sento ni vull sentir res,
que ni vull sentir la felicitat.

.

(del llibre inèdit "Linia Verda", 2010)

.

PETITS POEMES

2010-08-08T15:10:00.005+02:00

Sento la felicitat dels nens quan juguen.

Sento el poder de la felicitat.

Les oliveres, les mans que sento dins la fusta.

Les figueres, les mans que em cauen al terra.

Els plàtans, les mans que agafen la llum.

Les vinyes, les mans que s'enfonsen a la terra.

Les roses, les mans que obren els teus ulls.

Veig extensions de llavors,

esperant el moment

de veure els teus ulls.

Camino com si no existissin els camins.

Aleshores, per què camino?

Coneixeré els meus somnis algun dia?

Camino i bec aigua.

Veig multituds de somnis

que obren els meus ulls.

"Em diuen impertinent".

A mi, no m'estranya gens.

(del llibre inèdit "Linia Verda", 2010)

POETES A LA XARXA. VERSOS.CAT

2010-07-31T15:28:00.007+02:00

.
..
.

Ha sorgit una nova iniciativa de poesia catalana a la xarxa.

És una demostració més del moment que està vivint la poesia catalana.

I també és una demostració que existeixen moltes alternatives al poder oficial, clàssic.

No m'estranya, que l'altre dia, pogués veure un escriptor "molt conegut" al costat d'un polític.

Mai com fins ara, la literatura s'havia allunyant tant dels seus conceptes "naturals"... que li són propis, Mai com fins ara, havia vist tants escriptors "amb desig de poder". Mai com fins ara havia escoltat tantes coses per poder guanyar un premi literari.

Mai com fins ara , s'havia vist tant joc brut i tantes sectes literàries....

Mai com fins ara, s'havia vist tantes "pressions" per guanyar un premi o obtenir una subvenció d'ajuda literària...... Mai com fins ara havia vist tanta corrupció literària... cultural....

Mai com fins ara, havia vist tants poetes "corruptes" amb la vanitat com la seva única credencial sentimental. Mai com fins ara, es podia obtenir la formula per ser un escriptor conegut.

Mai com fins ara, no havia vist tants escriptors més pendents de la seva popularitat que per la seva literatura.

Mai com fins ara, no havia vist tants tallers literaris..... i tants llibres d'auto-ajuda literària.

Mai com fins ara, havia vist tantes trampes per guanyar un premi literari. Mai com fins ara, havia vist tantes alternatives....... per fugir d'aquest món públic, corrupte i infecte. Mai com fins ara, a Catalunya, havien coincidit tants poetes, a l'estil Carles Riba, amb voluntat de "servir" al país....... El concepte "noucentisme" pel poder està tornant d'una manera mesquina i patètica.

.
Jo, us recomano que podeu visitar i gaudir dels poemes que són publicats

de molts autors, com així dels seus articles i entrevistes.

.
Versos.cat és un bloc de poesia col·lectiu.

.
Té l'objectiu de fomentar, difondre i publicar la poesia catalana actual.A part de publicar poemes, té entrevistes, articles i altres seccions.
.

En formen part més de 30 poetes catalans. I la persona responsable és Daniel Ruiz.

Amb el temps i gràcies a l'empenta dels seus membres, ha esdevingut unaautèntica plataforma digital (i real) de foment de la poesia catalana.
.

Entre altres coses, els seus membres s'organitzen per fer recitals poètics.Ja en porten 2 i aquest estiu en faran 5 més: Darnius, Figueres, Boadella,Manresa, Terrassa, Sabadell

..................................................................................

Si teniu temps i podeu votar a "Versos.cat".... , pels premis Blocs.... aquest premi ens donaran més mitjans i materials... per promocionar la poesia catalana a Catalunya...... voteu, si us plau....
.
Jo, com a membre del bloc poètic col·lectiu versos.cat, que es presenta a un concurs de blogs,

us demano mooolts vots per continuar.

Si us plau, voteu-lo. Ho podeu fer des d'aquí:

http://www.premisblocs.cat/bloc/23

clicant sobre la rodoneta on posa VOTA'M i sobre totes les mans.

.............................................................................

FESTIVAL DE POESIA. BOUESIA

2010-07-27T14:34:00.003+02:00

BOUESIA 2010.

Festival d'estiu de Deltebre

VI Aplec de Bouetes
Plou sobre banyat

.........................................................................

divendres 30 de juliol
diada reivindicativa de les nostres barcasses

19,00 h.
La Barcassa de la Cava

Carles Andreu canta Pessoa a la barcassa
Joan Saura: sampler
Miquel Àngel Marín: clarinet
Nacho Lois: guitarra
Carles Andreu: veu

20.30 h.
Pas de Garriga

L'encontre de les barcasses al tardet
Un concert de música ficció, a partir d'una idea de Miquel Àngel Marín
Llorenç Barber, Carles Santos, la Societat de Caçadors "Sant Miquel" de La Cava, La Barcassa de Garriga i La Barcassa de La Cava.

23 h.
Barcassa de Garriga

Dzovinar Mikirditsian
Concert de piano
Pianista armeniolibanesa. Treballa les seves composicions en col•laboració amb artistes provinents de diversos àmbits artístics i a partir de textos o contextos específics. Ha participat en obres de teatre i cinema d'animació, com a Asphaltu de Pascal Corm i Stambol de Ghassan Halwanai. Ha realitzat investigacions sobre la música folklòrica armènia, col•laborant amb el Conservatori Gomidas d'Erevan per crear un arxiu de cançons populars de l'Armènia de l'oest. Recentment, col•labora amb un projecte artístic a Beirut, per desenvolupar un arxiu fotogràfic i d'àudio sobre els obrers immigrants del Líban.

...............

dissabte 31 de juliol

19.00 h.
Restaurant Paca, Riumar.

Presentació dels nous llibres de Paca Bonet, Eduard Carmona, Andreu Galán i Carles Maria Sanuy
A càrrec de Javier Caballero, Baltasar Casanova i els autors

23.00 h.
Cafè Clàssic

Regsexcital de Bouversos
Amb Misaluba Quintet de Fusta i Carles Hac Mor.
I molts i molts Bouetes internacionals i locals

........................

AURÉLIA LASSAQUE

2010-07-23T19:28:00.003+02:00

.
.

.
.

.
.
2 de juliol del 2010. Vilafranca del Penedès.
.
Cicle de Poesia "Veus Paral·leles 8".
"De l'Ebre al Roine: vuit poetes"
.
Organitza: Institució de les Lletres Catalanes.
.

Dins una mar llunyana,
perdut entre dues guerres,
el vell soldat busca
dins l'escuma que s'allunya de la nau,
el seu cavall i la seva espasa,
els seus somnis de pati d'escola.

Les seves llàgrimes,
allà on cauen,
es transformen en perles.

(traducció Mànel Zabala)

.................

Dins una mar luenchenca,
Perdut entre duas guèrras,
Lo vièlh soldat cèrca
Dins l'escuma que s'alunha de la nau,
Son caval e son espasa,
Sos sòmis de cort d'escòla.

Sas làgrimes,
Aqui ont son tombades,
Se son cambiades en perlas.

......................................................
.
.
.

Aurélia Lassaque (Paris, 1983). Ha participat en performances de música i poesia. Ha publicat els llibres de poesi: "Cinquena Sason" (2006), "Ombras de luna-Ombres de lune" (2009). Ha participat en les antologies "Lodève, Voix de la méditerranée" (2008) "Les cahiers de la Lomagne" (2007).
.
.

HÈCTOR MORET

2010-07-21T14:39:00.002+02:00

.
.

.
.

.
.
2 de juliol. "Veus paral·leles" Vuitena edició.
"De l'Ebre al Roine: Vuit poetes"
.
Organitza: Institució de les lletres catalanes.
Generalitat de Catalunya,
.
Vilafranca del Penedès.
.

PAISATGE

Fang a les hores i molsa als codisos,
pols a les golfes i pedra a les places,
pols a les cases i pedra als pedrissos,
fang a les portes i molsa a les basses.

Molsa a les gleres i fang als corrals,
pedra a les mines ipols als carrers,
pedra a les cales i pols als bancals,
molsa a els eres i fang als papers.

Me sé lligat en aquest erm paisatge
i per això no em fa mai cap retret
si per un moment oblido el llinatge.

Si sóc tan sec és perquè així m'ha fet,
únic consol per al meu cor salvatge,
aquest país de qui parlo en secret.

.
.........................................................

Ben cert
que sovint crec
en la possibilitat
de córrer pels carrers
trencant espills,
cremant cartells,
espantant el butoni
amb el foc d'un pensament.

Ben cert
que sovint crec
que em creixen noves ales
i em torna tot l'alè.

.
............................................
.
.
Hèctor Moret (Mequinensa, 1958). És autor dels llibres de poemes "Pentagrama" (1987), "Joc de daus" (1988), "Ròssecs" (1992), "Al cul del sac trobarem les porgueres" (1993), "Antídots" (1996), "Temps pervers" (1999). Ha reunit tota la seva producció poètica en el volum "Camp clos" (2006). Tots els seus poemes han estat traduïts al castellà, a l'aragonés i alguns al francès i a l'alemany.

.
.

MAITE BRAZALES

2010-07-17T12:30:00.003+02:00

.

.

.
.

Cicle de poesia "Veus paral·leles 8".
Organitza: Institució de les Lletres Catalanes.
.
Vilafranca del Penedès.
2 de juliol del 2010.
.
.
.
PÈL DE CONY

Un pèl de cony
em xiuxiueja la fi de la nostra era.
M'explica tot d'històries pornogràfiques.

que ha tingut la sort de sobreviure.
Me mira fixament m'obliga a tocar-me.
Cercant per terra en trob trenta més
i em faig un porro.
Després la llengua aferra la desgràcia.

Xucl fort i lentament arriba l'èxtasi.
Té gràcia! ja no us necessit!

....................................

Maite Brazales (Sineu, 1977). Poeta mallorquina. Ha publicat els llibres de poesia "Sang de me" (2008), "Pèl de cony" (1999) i "Solstici d'estiu" (1997). Ha participat en diverses antologies: "Eròtiques i despentinades" (2008), "13 x 3 Poesia perifèrica" (2006), i "Segle 21: vint-i-una poetes per al segle vint-i-u" (2001).

...................................

.
.

LLUÍS SOLÀ. "ENTRE BELLESA I DOLOR".

2010-07-13T15:32:00.005+02:00

.
.

.
Fluint cap a l'enllà,
cap a l'ençà fluint.

Sota l'arbre
immemorable,
amb la pedra
que gravita.

Escoltant
el silenci impacient.

Collint
l'ametllaclosa.

Vivint cap a l'enllà,
cap a l'ençà morint.

.............................

Immòbil, muda,
vetlla la branca inesperada.

Solcs impacients del dia,
solcs espadats de lanit.

A la reixa inabastable
la porpra i el desig.

Immòbil, profunda,
vetlla la branca llunyana.

................................................

Quan ja no tinguis cap paraula
parla, comença el so,
no paris, inventa la paraula,
excava cap a dins de les sil·labes, excava,
obre els corredors, obre les mines
imaginades, excava, comença una altra vegada,
la llengua començada,no vacil·lis,
no t'aturis, escriu la lletra nova,
escriu-la als miralls de l'aigua,
parla, no paris, camina amb la paraula,
puja als cims d'abans de la paraula,
baixa als poucs de després de la paruala, fica't,
a les coves enlluernades del so, escolta,
escolta les vocals buides quan el so s'acaba,
les vocals immòbils sota l'aigua clara,
escolta les pedres mudes sota l'aigua que passa,
escolta-les i agafa-les d'una a una,
bufa sense parar sobre les cendres blanques,
no t'aturis, bufa, alena, respira, enfila't
per les escales del silenci, no paris,
fila el llençol incansable de l'esperança,
digues, parla, passada rera passada,
fil impalpable rera fil impalpable, efila
l'agulla amb la claror inacabable,
cus el silenci inconsolable del dolor, no pairs,
cus la pluja que cus la plana i la muntanya,
cus la paraula incomençada, cus,
digues, no paris, anuncia la paraula.

......................

Lluís Solà.
Entre bellesa i dolor.
Edicions 62.
1a edició. març 2010.
Barcelona.
Isbn. 978-84-297-6505-2

.............................

Lluís Solà (Vic, 1940). És membre fundador i director de la revista "Reduccions" (1977). És autor i director de teatre. Ha publicat traduccions de Kafka, Beckett, Hande i altres.
Ha donat a conèixer la seva obra poètica en els següents volums: "De veu en veu" (Proa, 2001), "L'arbre constant" (Proa, 2003), el tercer volum està en vies de publicació.
"Entre bellesa i dolor", és el seu quart volum de poesia.
Aquest és un llibre obligat pels amants de la poesia. Un llibre capital d'aquest any. Un llibre imprescindible............
Us ho prometo. Un llibre propi. Un llibre amb vida.

...........................
.
.

ESPANYA-CATALUNYA. POEMA VISUAL.

2010-07-10T12:42:00.006+02:00

Liquidació urgent per tancament.

10 de juliol del 2010.

.................................

Catalunya és una nació

i Espanya és una malformació.

ROLAND PÉCOUT

2010-07-08T18:34:00.004+02:00

.
.

.

.
.
.

Baranhada

Enchampladas per lei caus, i a lei nivas.
Enchamplat per l'espaci, lo frairatge.
Enchamplat per l'espèr, i a lo coratge.
Enchampladas per lei mòrts, lei fams vivas.

Enchamplada per la set, la secada.
Enchamplats per lei sorgents, mila puegs.
Enchamplats per mila bauç, tantei vueges.
Enchamplada per cent gorgs, i a l'aigada.

Enchamplat per leis ulhauç, i a lo cèu.
Enchamplat per son cantadís, l'aucèu.
Enchamplats per lo flume, i a lesi Èrmes.

Enchamplats per ton batedís, i a tres còdols.
Enchampladas, lei tiás Constantinòpols.
Enchamplats per tei camins, van lei Tèrmes.

Roland Pécout

.............................

Bardissa

Trossejades per cables, nuvolades.
Trosejada per l'espai, l'amistat.
Trossejat per l'espera, hi ha el coratge.
Trossejades pels morts, hi ha les fams vives.
.
Trossejades per la set, la sequera.
Trossejats per tants deus, hi ha mil puigs.
Trossejats per mil barrancs, hi ha tants buits.
Trossejada per cent gorgs, hi ha l'aiguada.
.
Trossejat per mil llampecs, hi ha el cel.
Trossejat pel seu cantar, hi ha l'ocell.
Trossejat pel curs del riu, hi ha Erms.
.
Trossejats pels teus batecs, hi ha tres còdols.
Trossejats, tots els teus Constantinobles.
Trossejats pels teus camins, van els Termes.
.
.

Traducció Manèl Zabala
.
.

Roland Pécout (Castèu-Rainard, 1949). És escriptor, poeta, periodista, traductor, dramaturg i guionista. Ha participat com a fundador i escriptor en revistes literàries occitanes. Ha publicat els llibres de poesia i prosa poètica: "Poèmas per tuejar" (1978), "Portulan" (19789, "Mastrabalè" (2001), "Laissarem degun" (2008).
.
.
.

(Segna part). POETES A LA XARXA. Presentació del llibre a Barcelona

2010-07-04T18:35:00.004+02:00

.
.

.
.
Ricard Garcia (Sant Llorenç d`'Hortons, 1962). Ha publicat els llibres "Els contorns de xiprer " (Premi de Poesia Josep Fabregat- Vila de Sallent 2005) i "De secreta vida" (Edicions 3 i 4, Premi Auxiàs March 2007)
El seu blog de poesia és "Cupressus sempervirens".
.

.

Lluís Calvo (Saragossa, 1963). El seu blog és www.sant-cugat.net/daltabaix
.
Jaume C. Pons (Caimari, 1984). El seu blog és http://pestapoetica.blogspot.com
.
.
.
Presentació del llibre "Poems&Blogs.Poetes a la Xarxa".
Llibreria La Central.
1 de juliol del 2010.
.

POETES A LA XARXA. Presentació del llibre a Barcelona.

2010-07-03T17:55:00.004+02:00

.
.

.
.

.
.
Presentació del llibre a la llibreria La Central del Raval
Barcelona. 1 de juliol del 2010.
.
.
Sílvia Bel (Barcelona, 1982). El seu blog és http://silviabel.wordpress.com
.
Marta Pérez (Barcelona, 1957). El seu blog és http://didaletdivori.blogspot.com
.
Joanot Quartera (Granollers). El seu blog és http://elpoemaridenquartera.blogspot.com

.
.

RICARD MIRABETE. "Les ciutats ocasionals".

2010-06-29T18:33:00.006+02:00

.
.

Durant la presentació del llibre a la biblioteca de Santa Margadira i Els Monjos, (erem realment tres monjos a la sala), Sandra D. Roig, va indicar algunes claus per llegir amb més claror el llibre de Ricard Mirabete:

"Començaré per dir-vos que; en Poesia la bellesa estètica és una constant. Aquest és un dels motius que m’han sobtat del llibre que fou mereixedor del premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental l’any 2008. Defugir la bellesa estètica i endinsar-se en el ventre d’un col·lectiu anònim,

es el tret diferencial de la seva escriptura. En Ricard fa servir un cinematògraf per transmetre la visió de cada un dels personatges que han confegit aquest llibre. Adonar-se que la nostra ciutat, “LA CIUTAT QUE ENS ÉS OCASIONAL” és un cau on habiten altres realitats, despullant-les i mostrant-les al món, tan nues, fa del seu poemari un poemari extraordinàriament bell".

Imatge. Narració. Tècnica. La ciutat, qualsevol ciutat. La ciutat com un lloc de pas no triat.

La ciutat com una ocasió en un moment determinat, escollit o no. La ciutat de les oportunitats com un lloc estranyu, excepcional, real. La ciutat, un lloc de conflictes.

Diu Ricard Mirabete:".... i el desert és ben a prop....." I després remata: ".... el sol participa dels verbs i alguna cosa falla".

Impressionant! Aquest és el primer poema del llire. La història d'una maleta. La ciutat com si realment fos una maleta perduda. La maleta dins d'una pensió.

Si la vida és estranya, la poesia encara ho pot ser més, i el poeta Mirabete ho demostra.

El llibre és un recull d'imatges urbanes, singulars, concretes, sociològiques, de persones que van i venen, de persones que lluiten per sobreviure, de poemes sense papers. Per això escriu Ricard Mirabete, per posar paper als seus sentiments, per poder expressar la vida de les persones que van i venen.

També parla d'ell, dels seus moments d'angoixa dins la ciutat (quin color té Barcelona?). De fons, sempre està Barcelona, un fons històric, actual, sinistre. Un fons que el mateix Ricard Mirabete ja intuia com escandalós i violent. Potser el mateix Ricard Mirabete ja intuia els moviments escandalosos de Lluís Millet. Un fons que molt poques persones van intuir. Lluis Millet i tota la corrupció que garanteix el SISTEMA DEMOCRÀTIC.

En el llibre no es troben gaires llicències sentimentals, privades del poeta. Potser n'hi ha i no les he pogut copsar, perquè aquest és un llibre dedicat a la seva vida dins de la ciutat. Una ciutat, on el poeta, no vol llicències sentimentals, potser perquè la ciutat està massa bruta per poder estimar. No ho sé.

En els seus poemes, dóna una mica de sentit i humanisme a la gran ciutat. Poemes que són mirades i que en alguns moments em recorda la mirada compassiva del gran Dostoievski.

Altres poemes s'han de llegir més d'una vegada, perquè tenen imatges impectants, dures

i també delicades, humanament reparadores.

El seu estil és concís, periodístic, de crònica. Semblen postals d'hivern. Postals tristes d'hivern. Però hi ha més coses en aquest llibre, si el lector sap valorar. La poesia, si es sap valorar-la, sempre es troben més coses. A la poesia sempre s'acaben trobant més coses, perquè la poesia és més que literatura.

Però vaja, jo crec que seria millor.... que vosaltres mateixos .... poguessiu llegir el llibre. O és que "la crítica literària" no hauria de ser un estímul per la lectura? O és que "la crítica" ha de ser u judici..... o un sistema de qualitat? El sistema? Quina qualitat té el sistema? Llegim, per tant, llegim aquest llibre. Llegim poesia.... que la realitat del sistema no mereix cap qualitat.

..................................................

UN HOME AMB BICICLETA

Ell estava orgullós i alegre
i se’n tornava, un cop i un altre,
amb la bicicleta cap a la pensió.
Hi treballava a la cuina;
A canvi, el deixaven dormir a les golfes.
A mitjanit se’l veia al bar de la plaça.
Bevia a cor què vols,
no enganyava a ningú.
Una vegada m’explicà que només recordava
tres paraules ofegades a la sorra.
Tothora somreia i feia que sí,
que no, que més tard... amb moviments
massa expressius que semblaven bromes
de pallasso sobreactuat.
Ell estava orgullós i alegre
de venir al bar i asseure’s amb nosaltres,
de prendre una cervesa i portar-nos també
diaris francesos que no llegíem
i revistes de dones.
L’estiu passat ja no el vèiem.
Sempre havíem cregut que algun dia
recuperaria la veu.

...........................................................

DIMARTS O DIMECRES

Ahir vaig veure com aquell que posava
les mans dins del contenidor blau
trucava a les portes dels cinemes.
Després provà d’estomacar a una vella
amb una ampolla de plàstic.
El separàrem entre uns quants.
Havia begut, tenia un alè mortuori
i rabiós com d’ombres espantades.
El vaig seguir de prop; no rebutjà
la meva companyia. Un altre cop
provà d’empaitar una dona que coixejava
mentre em mirava de cua d’ull
esperant que reaccionés. El vaig seguir.
Ja al seu costat li vaig lloar la seva força
i no s’atreví a contestar-me.

....................................................

ABÚS

On és l’ombra germana
que ha fet fugir les veus?
On és? Hi ha larves indòmites
a la pell grisa de les ciutats.
Encara l’indret de la por roman.
A les fosques d’un portal hi ha desig.
El vent espera, una resposta de l’home televisiu
s’imposa a la taverna de sota.
Un home hi passa per davant.
Els nens del carrer tenen somnis
i dissabtes a la nit. Només desitgen
arribar tard a casa. Responen que no.

......................................

Ricard Mirabete Yscla.

Les ciutats ocasionals.

Témenos Edicions.

1a edició. novembre 2009.

Isbn. 9788493601256.

...........................................

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Ha publicat els llibres de poesia "Última ronda" (1999, Edicions de La Magrana) que va obtenir el prestigiós premi de poesia Amadeu Oller (per menors de 30 anys) i el llibre "La gran baixada" (Editorial Emboscall, 2004). Aquest últim llibre, "Les ciutats ocacionals" ha rebut el premi de poesia de Granollers 2008.

NINGÚ ESTÀ SOL

2010-06-24T12:22:00.003+02:00

.
. .
.

l'univers no està sol, ningú està sol
perquè sols no podem existir

tampoc podem deixar la llum
perquè és impossible tanta solitud

ningú podria
perquè la llum ens il·lumina

sols, els éssers, no podríem viure
perquè els fruits s'acabarien

l'ésser, per tant, no està mai sol
perquè ningú pot ser un ésser sol

tots formen part de l'ésser de la llum
perquè tot és llum

i l'ésser és la llum

(del llibre inèdit "Pintura damunt el silenci")

PINTURA DAMUNT EL SILENCI (II)

2010-06-20T13:43:00.004+02:00

.
.

era impossible tanta bellesa per mi

impossible que em donessis

tota la teva bellesa, només per mi

com si jo fos l'únic que existís

ho entenc, ara ho entenc

era impossible que jo pogués gaudir

de tota aquella bellesa com si hagués

estat creada únicament per mi

perquè la bellesa s'ha de compartir

amb els amics i els no amics

ho entenc, ara ho entenc

(m'agradaria que la bellesa

tingués una realitat comuna

i que es pogués compartir

de forma natural, sense restriccions

ni prejudicis o contractes matrimonials

m'agradaria que la bellesa

pogués ser una realitat comuna

per tots, la bellesa de tots )

Santi Borrell

(del llibre inèdit "Pintura damunt el silenci")

DAVID CAÑO. El seu segon llibre de poesia

2010-06-16T13:18:00.003+02:00

.
.
.
.

XIII

Res no canviarà. Et vares deixar seduir per les pulsions oníriques que et perseguien mentre t’exhibies, amb tibantor descarada, per l’avinguda més cara del pervenir. La rue des présomptions només il·luminada per la pompositat d’antigues promeses; és el doble fons de les calaixeres antigues de casa les nostres àvies estimades, i les vam llançar en el primer aniversari de la seva mort. La gangrena va estenent-se tot acomplint, escrupolosament, la seva funció natural. De ben poc serveixen els laments, ara que sents com la dignitat et regalima per la suavitat de les teves cames depilades. Realment compensava resistir aquell dolor terrible que et feia atraure el gust mesquí? Deixa’t d’autoconviccions i benestar, la culpa és de la competència, i tu l’has interioritzada fins a les entranyes que veus sagnar. És el rastre de totes les vanitats. Tu també vas acceptar, de grat, la violació de la ingenuïtat. La dolça ingenuïtat. En nom de qui repeties el seu nom mentre gemegava? Les ciutats van anar apagant-se amb el neó golafre dels capricis més luxosos, excitants. Tu també hi eres, i ara et podreixes per dins i plores. Res no canviarà, per més que miris el calendari. Jo penso en el sentit purificador de les gotes de pluja mentre algú dóna el pit a un infant que somriu. Ho veig tot a través del vidre del desig.

[ En un 25 de novembre]

.
XIV

Topes amb la portalada majestuosa i decadent. Rovellada de tanta tristesa i flors de plàstic o naturals que s’aniran marcint, lentament, com els records. Uns cabells grisos, les històries d’avantpassats, les fotografies en blanc i negre dintre els vidres entelats d’una memòria no explicada, vençuda en el trànsit urbà d’un poble atrafegat que diàriament oblida el que no ha volgut conèixer mai. Veus l’entrada, la cremor dels ciris vermells, les estampes esgrogueïdes, els carrers desolats pel buit dels que ja no hi són. I és en la línia ataronjada de la llunyania, molt més enllà de l’horitzó, que es desdibuixa el perfil d’una trobada inesperada, les anècdotes repetides i el cansament d’aquesta visita que t’obliga a pensar en els cucs de matinada, les rates afamades i la descomposició dels sers més estimats.

[En el dia de Tots Sants]

.
XVIII

A on van a morir les esperances quan l’evidència et clava l’última abraçada?
La solitud ets tu, en una platja deserta, veient com s’allunyen els trens feixucs del desengany.
Cal saber on s’amaguen les paraules que ja ens han contradit?
I el desig?
La sinceritat és el rostre d’un desconegut i el seu selecte afany de transformista.
La por només per necessitat. El mirall per convicció.
Quina és la fi dels propòsits que ja no es compliran?
I la del futur que mai no havies imaginat?
Nega mil vegades el teu sentit de la culpabilitat, els actes són rememorables o no són.
La solitud és una platja deserta, els trens carregosos que s’allunyen deixant un rastre fi i allargat d’amargor.
L’hostal, avui, segueix ensorrant-se, com sempre.
L’amor, un present sense cap conjugació.

[Des de la platja d’en Goixa]

XIX

Les llums. Les llums de la Festa Major. Les naus industrials. No hi havia envelat, ni banda municipal. Només les llums. La música. Un rostre conegut. La primera conversa. El nerviosisme de la primera conversa. Vaig conèixer l’amor en una festa major. La barra desmuntable. El tacte de les mans. La prudència de les mans. Vaig besar l’amor a prop del mar, al Poblenou. N’hi deien Alternatives.

XXIV

No hi ha res més enllà d’aquest batec, de la saliva que compartim en gots ataronjats i en forquilles mig torçades. Palpo tot el sentit de l’existència i l’escampo pel teu cos. El tacte suau de la cicatriu del teu pit em recorda que estem fets de contradiccions, de ferides.

Cauen els punts secs del turment,
i el seu revers
són les ondulacions del teu ventre.

La immensitat és molt més que el fons marí que aquesta nit abraço.

.....................................

David Caño (Olot, 1980). Com a poeta ha estat guardonat amb el Premi Amadeu Oller 2007
pel llibre "Barcelona" (Editorial Galerada, 2007) i també amb el Premi Vila de Lloseta pel llibre "He vist el futur en 4D" (Editorial Moll, 2009). També ha col·laborat en diverses publicacions entre les quals destaquen: Benzina, l'Enderrok i l'Accent. L'any 2007 va iniciar la seva experiència en un blog de poesia. Forma part del recull de poetes a la xarxa "poems&blogs. poetes a la xarxa" (Vilafranca del Penedès, 2010).

.
.

SILVIE ROTHKOVIC

2010-06-13T17:38:00.012+02:00

.
.

.
.
Poesia a les Caves
28 de maig del 2010
Sant Sadurní d'Anoia
Caves Jaume Giró i Giró
.
.
....................................................

Motius il·luminats

No és tan greu veure’t marxar
si al moment que creues la porta
tanco fort els ulls i
penso en el fred d’Estònia.
Un paisatge parc
gris cendra
gairebé a punt de nevar
un terra dur que només pot travessar-se lentament.

No és tan greu si hi ha violins.

........................................................

Pàgines místiques

Gairebé plou
potser és el moment
de calçar-se i sortir
a cercar l'aspiral
comprar un cràter a Arizona
seure a esperar com les pedres vomiten la sal
i tot torna a ser com era.

Gairebé és de nit
l’ull de la forma cavada a la sorra
mira cap aquí.

...........................................

Veritable preludi flacci per a un gos

En cap cas interpretaré el silenci negativament
més aviat com una vocació amb la que he de conviure
també podria ser vist com un encant

he pensat en els àtoms i les indicacions obsessives
lent et douloureux
lent et triste
lent et grave
tot tan ple d'aire i tan buit i tan a punt de rebentar

no hi ha dits que, al néixer i perquè sí, estimin un piano.

..................

Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l’educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al món dels estudis literaris i la història de l’art l’hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l’obra de la Sílvie Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l’atabalament serè de les planúries cromàtiques del pintor Mark Rothko. Helicòpter és el seu primer llibre, publicat per La Breu Edicions.

.................

ANNA GUAL

2010-06-11T10:05:00.005+02:00

.
.

.
.

.
.

.
.
.
Festival de Poesia a les Caves
28 de maig del 2010
Sant Sadurní d'Anoia
Caves Jaume Giró i Giró.
.
.
.
Anna Gual, nascuda a Vilafranca del Penedès al 1986, és llicenciada en Comunicació Audiovisual. El poemari Implosions, publicat per LaBreu Edicions, és el seu primer llibre. En ell hi trobem una poesia de versos impactants, que no baixen en cap moment la tensió. Les imatges que en ell hi apareixen reprodueixen, sobretot, estats de descomposició interns que combinen la capacitat, extraordinària, de proporcionar una incomoditat confortable al lector des de l’aparent incomoditat interna de la veu narrativa.
Els seus versos la delaten: Que per què escric? Perquè no sé parlar ni en vull aprendre.
.
.
.

PAU GENER

2010-06-08T09:44:00.003+02:00

.
.

.
.

.
.

.
.
.
Poesia a les Caves
Sant Sadurní d'Anoia
28 de maig del 2010
Caves Giró i Giró
.
.
Pau Gener(Sant Celoni, 1977), ha publicat els llibres "Si al final no vinc, i m'esperes" (2002), "No calla" (2005, Emboscall), "Vàlid per un viatge" (2007), i ha estrenat l'obra de teatre "Ofici de gàrgola". Com a última mostra de la seva poesia directe i realista, ha publicat el llibre "Tancat per mancanses" (2008. Edicons La Breu). Un poeta amb molt de talent i una facilitat extrordinària pel directe.
.
.

PINTURA DAMUNT EL SILENCI

2010-06-05T10:33:00.004+02:00

.
.
.
.
.
.

Què veus dins dels meus ulls?
.
.
No veus la tristesa de la llum?
.
.
.
.
.

(del llibre inèdit "Pintura damunt el silenci)

.

.

LLUÍS JULIÀ

2010-06-03T09:59:00.007+02:00

.

.

.

.

.

......................

Poesia a les Caves
21 de maig del 2010
Sant Sadurní d'Anoia
Caves Gramona

......................

Lluís Julià. Poeta de la comarca del Penedès, nascut a Gelida (1954). El 1992 va publicar el seu llibre de poesia “Sota la pluja àcida”. Al cap de disset anys, ha publicat el segon llibre de poesia, a l’editorial Moll, “Música màquina” (2009), amb un pròleg del seu amic Jordi Llavina.

.
.
Podeu trobar més videos de poesia al canal de vídeo poesia: Mr Santi B
.
http://www.youtube.com/user/MrSantib
.
.

MONTSERRAT RODÉS

2010-06-01T09:53:00.004+02:00

.

.
.

.
.

.
.
......................
Poesia a les Caves
21 de maig 2010
Sant Sadurní d'Anoia
Caves Gramona
......................
.

Montserrat Rodés (Barcelona, 1951). Ha publicat els següents llibres de poesia: La set de l’aigua (Barcelona: Edicions 62, 1991, Premi Miquel Martí i Pol 1990), Riu d’arena (València: Edicions Alfons el Magnànim, 1992), El temps fumeja (Argentona: L’Aixernador, 1993), Escrits en blanc (Barcelona: Edicions 62, 1995, Premi Miquel de Palol 1994), Interlínia (Barcelona: Proa, 1999), Deleàtur (Barcelona: Proa, 2002), Immunitats (Girona: CCG Edicions, 2005) i Alarma (Barcelona: Edicions 62, 2008). La seva obra és present en diverses antologies de poesia catalana contemporània i alguns dels seus poemes han estat traduïts a altres llengües. Ha participat en nombrosos actes literaris i recitals poètics, entre els quals cal destacar l’homenatge a Salvador Espriu que va tenir lloc al Literaturhaus en el decurs de la Fira del Llibre de Frankfurt l’octubre del 2007, any en què la literatura catalana va ser convidada d’honor.

.
.

CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH

2010-05-29T11:11:00.009+02:00

.
.

.

.

.

.

.

.......................

Poesia a les Caves
21 de maig del 2010
Sant Sadurní d'Anoia
Caves Gramona

......................

Cèlia Sànchez´-Mústich (Barcelona, 1954). Ha publicat els llibres de poesia "La cendra i el miracle" (1989), "El teu respir" (Premi Rosa Leveroni 1990), "Temperatura humana" (1994), "Taques" (Premi Miquel de Palol 1996), "Llum de claraboia" (2004), i recentment, "A la taula del mig" (Editorial Moll, 2009), que ha rebut el premi de la crítica de Serra d'Or. Diversos poemes seus han estat traduïts i antologats al castellà, gallec, èuscar, italià i francès. També organitza el Festival de poesia de Sitges.

.

POESIA A LES CAVES.

2010-05-28T10:06:00.004+02:00

avui divendres 28 de maig

poesia a les caves

pau gener

anna gual

silvie rothkovic

sant sadurní d'anoia

caves jaume giró i giró

carrer montaner i oller, s/n

ah, sí, l'hora!

a les 22h 30

JOAN TOMÀS MARTÍNEZ

2010-05-26T09:33:00.004+02:00

.
.
.

.
.

Joan Tomàs Martínez (Palma, 1984). És una de les noves veus de la poesia catalana. Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Història Comparada. Com a poeta ha publicat "Els Jorns" (2008), Premi Miquel Costa i Llobrera, per a poetes inèdits. El seu segon llibre, "Proètica dels plaers" (2oo9), Premi Bernat Vidal, editat a l'editorial Moll, ofereix un esplèndid llibre: exigent i gratificant.
També ha participa en els antologies "Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans" (2008) i "Antologia de joves narradors de Mallorca" (2008). És membre de la companyia de teatre Corcada Teatre.

...........................................

Poesia a les Caves 2010.
14 de maig del 2010.
Caves Beneit.
Sant Sadurní d'Anoia.

..........................................

.

ELS FESTIVALS DE POESIA

2010-05-22T20:39:00.015+02:00

Enguany es farà la segona trobada d'organitzadors de

festivals de poesia. Serà el 5 de juny a Mora d'Ebre,

en el marc de Litteràrum, fira d'Espectacles Literaris.

De moment, us adjuntem les primeres conclusions

que es van establir durant la primera trobada,

celebrada a Vic, durant el setembre del 2009.

Oganizades per la Institució de les Lletres Catalanes.

Va ser un primer pas per poder reflexionar. Una

reflexió i una pausa sobre tota aquesta eufòria

que esta vivint la poesia catalana. Malgrat es van

invitar a uns sí i a uns altres no, i es van repetir

les pautes de tots els temps, aquestes primeres

jornades certifiquen aquest gran moment que està

vivint la poesia, la poesia dels poetes.

La poesia oral, a partir de tots els recitals, cicles i festivals programats per les diverses ciutats i pobles del territori, s'està consolidant i s'està convertint en un element clau per promoure la poesia. No obstant, hi ha moltes mancances i molta descoordinació.

El futur, per tant, està obert. Jo només demanaria a tots els programadors, i especialment a la Institució de les Lletres Catalanes, que establís uns paràmetres de treball per engrandir encara més tots aquests festivals i cicles de poesia que s'organtizen per moltes ciutats i pobles de Catalunya.

Un primer punt sumaríssim seria la relació que es podria establir entre els recitals (el públic) i els llibres (els lectors). Aquesta relació és inexistent. Tinc el record de la primera lectura que vaig escoltar a Vilafranca del Penedès, en motiu del tancament d'una biblioteca. El recitador, el poeta, en aquell cas, després de la lectura, va desplegar tots els seus llibres i en va vendre uns quants. Darrerament, però, no veig gaires poetes en llibres publicats que venguin (o puguin vendre els seus llibres). Alguns poetes parlen de les dificultats amb les editorials, dels contractes
i de totes les qüestions legals i tributàries. Crec que els autors dels llibres i les editorials haurien d'impulsar la venda de llibres durant els recitals, ja que moltes vegades es qüestiona el valor dels assistents (s'infravalora crec) perquè després no es venen llibres (a les llibreries).

Si els recitals de poesia generen uns públics determinats, un valuós públic, un públic que té criteri per escoltar i triar, els poetes i les editorials haurien de no menystenir aquest mercat. És un mercat amb un potencial altíssim. Un mercat que augmentaria les vendes dels llibres de poesia. De fet, els recitals, haurien de ser un primer pas per potenciar la poesia, l'oralitat. Una oralitat que també es podria difondre amb el paper, el llibre.

D'altra banda, en línies generals, per enfortir aquest gran moment que està vivint la poesia oral,
el primer pas seria tenir un cens amb les dades de tots els cicles i festivals que s'organitzen. A partir d'aquí, a partir de conèixer la realitat i de viure-la, a partir de saber tot el que es fa i perquè es fa, a partir d'aquí es podria començar a treballar REALMENT PER LA POESIA.

M'agradaria que ningú i especialment els organismes culturals no interpretessin aquestes paraules com una crítica o una amenaça. El contrari. La Institució de les lletres catalanes com tots els ajuntaments i totes les adminstracions que organitzen els seus propis festivals haurien de llegir en calma totes aquestes reflexions. Jo crec, per exemple, que la Institució de les lletres catalanes podria ser algun dia "el pal de paller" de tots els poetes. Algun dia. Potser sí.

Un element clau, pensant en el futur d'aquests festivals, és el paper de les escoles, els institus i ls universitats. En aquest aspecte, s'haurien de fixar unes accions precises i pràctiques, perquè les escoles poguessin participar. En algunes poblacions de Tarragona, he vist alumnes de sis o set anys, llegint poemes, creant un futur. Tal com diu Miquel Desclot, hem de mirar què podem fer pels lectors del futur.

Un altre aspecte important és la propaganda del festival (cartells, programes, invitacions personals, xarxes socials, blogs, facebook). També la relació amb els mitjans de comunicació (la informació que els mitjans donen o no donen) i també la presència del públic. He escoltat més d'una vegada que el públic no és important. Caram, un recital està format per un missatger i un receptor. El subjecte és el poeta, i el receptor és el públic. Sense aquestes premises, jo no entenc el sentit lingüístic. Per tant, el públic és molt imporant. Veure una sala, un celler, una plaça, un carrer, una llibreria o una galeria d'art. Veure aquests llocs amb ambient, veure aquests llocs amb una notable presència de públic. Tot això ajuda a la poesia, als poemes i als poetes. A part, tot això, ajuda al festival, a tenir més força, a tenir més incidència, a tenir més valor davant de les insitucions que paguen tots aquests actes.

Els programadors també s'han d'arriscar a trobar nous valors, siguin joves, grans o vells. Quan parlo de nous valors, parlo de poetes que no coneix el gran públic. També parlo de poetes que han publicat les seves obres fa molts anys i que ningú recorda, com també parlo de poetes que no han publicat (perquè no poden publicar o senzillament perquè no volen publicar), com també parlo de poetes que han publicat darrerament algun llibre i no han tingut cap incidència, malgrat tot. Els programadors han de donar opcions a tots els estils i tendències, encara que tinguin tots els estils o no tinguin cap estil concret. Els programadors, en això, haurien de ser tolerants. Perquè la poesia, avui en dia, incorpora totes les possiblitats estètiques. A part, si la poesia hagués de tenir un estil marcat per un moviment, tampoc serien necessaris tants poetes. Amb un sol poeta seria més que suficient.

Per tant, s'hauria de fer un esforç en investigar un poc i trobar nous valors o valors oblidats
o valors encara no valorats. També s'hauria de fer un esforç en trobar poetes de la ciutat o del poble o de la mateixa comarca on es celebra el festival, perquè això, encara genera un vincle més fort entre el públic i el festival.

Tanmateix, els programadors també han de fer un esforç en invitar a poetes, que encara que no siguindel seu parer personal, segurament agradaran a una part del públic. Jo, personalment, tinc els meus poetes preferits, però aquests no han de ser ni tenen que ser els mateixos del públic. Per tant, s'ha de pensar en la pluralitat del públic i la pluralitat de la poesia. A més, a Catalunaya
sempre es parla de pluralitat. Però també s'hauria de fer valer la pluralitat a dins de Catalunya.

Crec que els programadors no s'han de cenyir a portar els seus amics. Perquè quan més amics es trobin pel camí, més realitats es podran esdevenir. En això, s'haurien de depurar vicis. De fet, hi ha festivals de poesia, grans festivals de poesia, que em recorden als grans premis de poesia, on l'amistat i les influències determinen la línia guanyadora del premiat.

També crec que la Institució de les Lletres Catalanes hauria de promoure, per igual, totes les iniciatives que es fan per tots els pobles, independentment de la persona o del nom que té aquesta persona. També hauria d'agilitzar tots els tràmits burocràtics i fer-ho tot molt més senzill. Així, tothom, tindira més temps.

Un altre aspecte important seria la creació d'una agenda de festivals i lectures. Una agenda oberta. Una agenda per les persones de tot el territori. En aquest punt, internet, la Xarxa pot ser un gran mitjà per promoure TOTS ELS FESTIVALS per igual.

Tindria a dir moltes coses sobre els festivals de poeis, però potser em censurerien o em posarien a la llista negra de les lletres de colors catalanes. És igual. Ho dic. Els festivals de poesia hauríen de ser més plurals i més generalistes. Els organitzadors, a part, haurien de pensar en la pluralitat del públic. Aquest és el tema central, els festivals s'haurien d'organitzar PENSANT ÚNICAMENT en el públic. En la poesia.

..............

CONCLUSIONS DE LA I TROBADA
D’ORGANITZADORS DE FESTIVALS LITERARIS

19 de setembre de 2009 . Vic

INTRODUCCIÓ

El mes de setembre una seixantena organitzadors de festivals literaris reunits per primera vegada a Vic vàrem posar de manifest punts de coincidència, però també diferències de criteri i diversitat de circumstàncies que envolten i condicionen cada festival. Recollim aquí els temes recurrents que van aparèixer, les propostes vinculades a aquests temes i les peticions formulades a l’administració, però també algunes de les posicions discordants. Aquestes conclusions no són una llista d’acords, que no era aquest l’objectiu de la trobada, però voldríem creure que reflecteixen bastant del que allà es va dir.

TEMES RECURRENTS

EL FORMATS DELS FESTIVALS

La diversitat de formats presents, tant pel que fa a durada, periodicitat o contingut, no ha resultat problemàtica en acceptar el nom de festival incloent-hi cicles, festes i locals amb programació regular.

TIPUS DE “FESTIVALS” EXISTENTS DURADA
FESTIVAL AMB ACTES MOLT CONCENTRATS DURANT 2 setmanes o menys
FESTIVAL AMB ACTES CONCENTRATS DURANT 4 o 5 setmanes
CICLES AMB 1 o 2 ACTES SETMANALS O QUINZENALS Diversos mesos
LOCALS PROGRAMACIÓ ESTABLE 1 o 2 actes setmanals 1 o 2 mesos
LOCALS PROGRAMACIÓ ESTABLE SETMANAL Tot l’any

PER A TOTS ELS CASOS, SEGONS DADES MANIFESTADES
Nombre d’actes anuals Entre 6 i 40. Fins 65.
Mitjana d’espectadors per acte Entre 30 i 80. Fins 100.
Cost mitjà per acte, a part dels de cost zero Entre 500 i 3.000 €

Pressupost anual per festival, a part del cost zero, entre 7.000 i 60.000 €/any

Tampoc ha plantejat problemes la diversitat de la programació, des dels espectacles molt elaborats fins a la recitació només amb la paraula. En qualsevol cas, sí que s’ha apuntat la conveniència que els actes siguin atractius, que siguin un espectacle, perquè la paraula (i la poesia, al cap i a la fi) arribi amb un embolcall que n’augmenti l’interès. En aquest sentit, també s’ha comentat que si l’acte és més informal, més distès (s’ha posat l’exemple de compartir les paraules amb una copa de vi a la mà), pot generar una atractivitat que permeti apropar-s’hi a més gent. En resum, cal innovar i diversificar els formats, tot adaptant-los a les circumstàncies de cada lloc.
Això ens porta a un tema esmentat en diverses ocasions: la producció d’espectacles, ja sigui a través d’encàrrecs concrets, ja sigui en autoproducció. Algunes intervencions han animat a treballar en aquest sentit.
En el cas dels festivals no concentrats en el temps (tipus cicle), s’ha valorat especialment el fet que els actes siguin regulars, prou espaiats perquè el públic pugui assistir-hi i prou sovintejats perquè es generi un hàbit.

LA PROGRAMACIÓ

Potser no en som conscients, però els programadors de festivals, amb les nostres decisions, estem col•laborant (per bé o per mal ?) a crear el que en podríem dir el cànon de la poesia catalana. Triem de qui difonem l’obra i de qui no. Ben segur que això no ho fem de manera aleatòria, sinó a base d’uns criteris, diferents per a cada festival. Aquest tema a penes l’hem tractat, però sí que s’ha constatat que sovint es programa el mateix, amb la qual cosa alguns espectacles circulen molt més que d’altres. També s’ha lamentat el poc rendiment d’alguns espectacles, el muntatge dels quals és força laboriós i després a penes es representen.

JUDICI SOBRE LA “QUALITAT” DELS ACTES

PRODUCCIONS PLENAMENT PROFESSIONALS:
EXCEL•LENTS/ DIGNES/ JUSTETES

PRODUCCIONS INNOVADORES DE QUALITAT
PRODUCCIONS O CREADORS EsTRANGERS

PRODUCCIONS NO PROFESSIONALS:
DIGNES/ JUSTETES / INSUFICIENTS
XARLOTADES I INDIGNITATS

EL PÚBLIC

Els festivals literaris, de manera indestriable, compten amb un públic receptor. La valoració en quant al nombre i altres característiques d’aquest (heterogeneïtat, fidelitat, constància...) depenen de les expectatives de cada equip organitzador.
Es constata l’existència d’un públic per a la poesia, per a la paraula dita, per al text literari posat damunt de l’escenari. Però cal mobilitzar-lo, oferir-li atractius, “normalitzar la seva presència”. Hi ha, però, qui considera que el que importa és el que s’ofereix i que no ens ha de preocupar si ve o no ve públic.
Quan ens plantegem la qüestió del públic (augmentar-lo, fidelitzar-lo...), ho fem per algun motiu, amb algun objectiu, tot i que al llarg del debat s’ha parlat més de quin públic i de com atreure’l, que no pas de per què fer-ho. S’ha manifestat, però, que “cal normalitzar la presència de públic perquè és donar vida a la nostra literatura i a la nostra llengua”. Aquesta ha estat una de les poques intervencions on s’ha parlat de la llengua, vehicle indestriable de l’objecte que ens aplega. I, potser, molt més que vehicle...
De manera recurrent, s’ha parlat de mancança de públic jove i el problema que significa de cara al relleu generacional. Però també s’ha citat alguna experiència reeixida amb alguns IES.
També s’ha plantejat la necessitat de realitzar actes poètics en llocs insòlits, com ara els mercats, o integrats dins altres esdeveniments amb major audiència, com ara les festes majors. En qualsevol cas, i davant la poca mobilització de determinats segments, es valora la conveniència de moure’s cap a ells.

LA COMUNICACIÓ

Sembla indiscutible que, perquè el públic s’assabenti dels esdeveniments organitzats, cal fer-ne difusió. Tot i haver-se manifestat repetidament la preocupació pel que fa al públic, a penes hem entrat a debatre aquest aspecte.
De manera general, s’ha constatat la necessitat que els festivals siguin més visibles als mitjans, tant als existents actualment com als nous que es puguin impulsar (una publicació de referència, un aparador web...).

ELS DINERS

Organitzar festivals literaris costa diners. I a més, en la seva major part, són diners públics. Entre els pocs que ho van concretar, el pressupost oscil•la entre els 7.000 i els 60.000€ anuals. En general no es cobra entrada, però la tendència és a considerar que l’espectador hauria de pagar i que qui actua hauria de cobrar i que això implica augmentar l’atractivitat i el rigor. També s’ha apuntat:

• La necessitat de trobar patrocini privat per als festivals (en diners o en espècies).
• La professionalització, que sembla implicar major qualitat i assegurar la continuïtat dels festivals.

L’ESTRUCTURACIÓ DEL SECTOR

S’ha comparat el sector de la poesia amb altres sectors que darrerament estan reeixint en les seves aspiracions: la dansa i el circ. Per poder resoldre els problemes (o, si més no, les preocupacions) que ens plantegem, s’ha citat la necessitat d’estructurar el sector. Tot i no entrar-hi a fons -ni tan sols definir en què pot consistir aquesta estructuració-, s’ha apuntat que cal començar a coordinar-nos, en la perspectiva de crear alguna associació sectorial. En aquest sentit, també s’ha fet esment que ja disposem d’una institució que, tot i no tenir una dimensió empresarial, pot ajudar a aglutinar el sector: la mateixa Institució de les Lletres Catalanes.

PROPOSTES

Al marge de les propostes que conviden a una reflexió sobre la feina i l’aplicació de certes pràctiques en l’organització dels festivals, n’hi ha dues que recollim aquí pel seu caire més general:

• S’ha plantejat la conveniència d’establir contactes entre organitzadors en petits grups, per proximitat, per afinitat... Això pot generar intercanvis i col•laboracions, aprofitar sinergies i impulsar nous projectes.
• Paral•lelament s’ha comentat la necessitat de saber què passa pel món pel que fa a festivals literaris i difusió oral de la poesia.

PETICIONS

Els equips programadors, mitjançant els festivals, posem en contacte els espectacles i el públic. S’ha parlat de la necessitat de posar en comú tota la informació de què disposem sobre els espectacles literaris i també sobre els festivals. L’envergadura d’aquesta tasca requereix el suport des de l’administració. Així, s’ha plantejat les demanades següents:

• Elaborar un catàleg d’espectacles literaris, des dels més elaborats i teatralitzats fins a l’acte on només hi és present la paraula nua.
• Elaborar un directori de festivals literaris, entenent festival d’una manera àmplia, on hi tingui cabuda la majoria d’actes d’aquest caire que tenen lloc arreu dels nostres països.
• Establir una xarxa de programadors/es o organitzadors/es de festivals literaris.
• Realitzar una propera trobada, amb un programa a concretar.

D’altra banda, també s’ha manifestat la necessitat que la literatura i concretament els festivals literaris siguin més visibles als mitjans, especialment a les televisions, tant locals com nacionals. S’ha trobat a faltar, també una publicació que concentri i distribueixi la informació que genera el sector.
• Augmentar la presència de la poesia i els festivals literaris als mitjans de comunicació.
• Impulsar una publicació de referència.

A l’acte de cloenda, el director de la ILC, Oriol Izquierdo, ha manifestat que assumia l’esperit de les propostes i ha anunciat que la Institució ja començava a treballar en el directori de festivals literaris.

CONCLUSIONS (de les conclusions)

Per acabar, una mena de reflexió del Ramat de pedres, sobre tot plegat que, ja ho veureu, acaba en desideratum:

1.- Hi ha una diversitat de “festivals” que forneixen a la ciutadania espectacles comercials, mediàtics, professionals, més sofisticats i més innovadors des d’un nivell de qualitat, que són capaços de generar un públic fidel, en creixement i disposat a pagar bona part del cost. El que cal, però, és aconseguir alguns centres de programació regular i estable (repartits pel territori).

2.- Hi ha una diversitat de “festivals” diguem-ne mitjans amb un àmbit d’influència més reduït, que programen anualment un parell d’espectacles dels de l’apartat anterior mesclats amb produccions fetes amb rigor però modestes i amb produccions locals de qualitat, que genera un brou de cultiu de públic i de creadors, alguns dels quals aconsegueixen saltar a l’estadi superior.

3.- Hi ha una diversitat de “locals” i cicles amb programacions més o menys estables i clientela bastant fixa on es realitzen produccions en miniatura i on s’assaja i es roden noves propostes. Són els espais que algú, a la trobada, anomenà undergrounds.

El repte fóra doncs:
- Consolidar una estructura sostenible del tipus apuntat, amb els 3 nivells d’exigència esmentats i estendre-la per tot el territori.
- Aconseguir la porositat de la informació i la mobilitat de les creacions més reeixides entre els organitzadors programadors, no només d’unes poques.
- Aconseguir una programació territorialment equilibrada que se sustenti sobre els nostres clàssics, que doni cabuda als poetes actuals reconeguts, però que no defugi la modernitat, l’experimentació i el que es fa a fora.
- Tot plegat ha de venir acompanyat d’un tractament mediàtic que faciliti l’acostament al telespectador de nivell mitjà-alt i al jovent.
- La programació, a tots els nivells, serà majoritàriament en català, igual que a Madrid, Sevilla, Toledo o Salamanca és majoritàriament en castellà, això sense defugir aquells espectacles en altres llengües que aportin quelcom d’innovador o d’interès especial d’innovador.

Ramat de pedres 5 de novembre de 2009

INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES

FRANCESC GARRIGA. VÍDEO-POEMES

2010-05-21T09:39:00.002+02:00

Poesia a les Caves
14 de maig del 2010
Sant Sadurní d'Anoia
Caves Beneit

SANTI BORRELL. VÍDEO.POEMA

2010-05-18T17:07:00.004+02:00

Poesia a les Caves.
Caves Beneit.
Sant Sadurní d'Anoia.
14 de maig del 2010.

LLUÍS SOLÀ. VÍDEO-POEMES

2010-05-16T10:45:00.001+02:00

POESIA A LES CAVES
Caves Blancher.
Sant Sadurní d'Anoia.
7 de maig del 2010.

EL LLIBRE. POETES A LA XARXA.

2010-05-13T17:17:00.007+02:00

Aquest és el treball comú d'un grup de poetes
que escriuen a la xarxa.
Una inicitiava sorgida de la primera trobada
de poetes catalans que escriuen
a través dels seus blogs literaris.

Una trobada feta a Vilafranca del Penedès,
un dissabte del mes de març del 2009.
Una trobada física , una lectura de poemes.

I ara, al cap d'un any, el llibre.
Una antologia de poetes
que s'expressen per Internet.

Una mostra que la poesia pot adquirir
noves formes de difusió,
perquè la poesia, com a matèria,
es pot expressar i es pot divulgar
també a través d'Internet.

Una aposta per les noves tecnologies.

Un treball col·lectiu de poetes
que escriuen a la xarxa
que es van conèixer durant unes jornades
a Vilafranca del Penedès
per llegir els seus poemes
i que van decidir editar un llibre de tots.

Un llibre per conèixer nous espais,
nous poetes, nous pensaments,
noves formes d'expressar
i difondre aquesta expressió.

Un llibre molt ben editat.
Una porta d'entrada
a un nou món de relacions.

La Xarxa, una oportunitat per la poesia.
El futur, una realitat per la poesia.

POEMS & BLOGS. POETES A LA XARXA.
Recull de blogs poètics.

Maig 2010. Vilafranca del Penedès.

ISBN 878-84-614-0370-7

El llibre està a la venda a les llibreries de Vilafranca.
Llibreria Odisea, Lliberia Sant Joan, Llibreria Cuscó.

Pròximament estarà en algunes llibreries de Barcelona.

AUTORS DEL LLIBRE:

Alegria de la Huerta
Isabel Barriel
Santi Borrell
Teresa Bosch
Violant de Bru
Lluís Calvo
Tomàs Camacho
David Caño
Antoni Casals
Júlia Costa
Carlos Danoz
Sandra Domínguez
Glòria Fandos
Carme Figueras
Ricard Garcia
Anna Hernández-Turné
Montse G. Juárez
David Madueño
Montserrat Marcer
Cèlia Marcos
Ricard Mirabete
Marta Pérez
Emma Piqué
Jaume C. Pons
Francesc Puigcarbó
Joanot Quartera
Josepa Ribera
Rosa Roig
Lluís Subirana
Jesús M. Tibau
Joan Ubach
Carles Vall

...

VÍCTOR SUNYOL. VÍDEO-POEMES

2010-05-10T20:24:00.003+02:00

POESIA A LES CAVES

Caves Blancher.
Sant Sadurní d'Anoia.
7 de maig del 2009.

EL CAS HORIGINAL

2010-05-09T10:57:00.010+02:00

La iniciativa per demanar a l'Ajuntament de Barcelona

l'obertura de l'Horiginal, centre emblemàtic de la poesia oral,

ha convocat una assemblea pel dimecres 12 de maig

a les 20 h al Bar Horiginal (carrer Ferlandina, 29).

Aquesta iniciativa compte amb un blog i un facebook

per canalitzar tota la informació i totes les adhesions,

iniciatives i opinions al respecte: hindignats .

................................................

MANIFEST DE L'HORIGINAL

.......................................................................

DENUNCIEM que Barcelona ha perdut l’espai capdavanter dels recitals poètics, l’anomenada per molts "Catedral" de la poesia a la ciutat. Des de fa 9 anys, amb l’obertura del bar-llibreria “l'Horiginal”, Barcelona ha gaudit d’un espai sociocultural inèdit que ha dinamitzat el teixit urbà del Raval. De llavors ençà, el barri ha disposat d’un punt de trobada on s’han trenat sinergies literàries provinents del món acadèmic, institucional, editorial i contracultural. Durant tots aquest anys l'Horiginal mai no ha demanat cap subvenció pública ni privada, mai no ha estat objecte de denúncies per aldarulls i mai no ha cobrat per l’assistència de cap acte ni ha remunerat les actuacions dels artistes. Amb el temps i gràcies a una programació de poesia setmanal i ininterrompuda, l'Horiginal ha esdevingut un referent clau en la vida literària barcelonina, un punt de trobada poètica obert tant al nou planter com a les veus poètiques més consolidades, obert a tots aquells que fan de la paraula la millor eina de cultura possible al servei de la societat.

...

DENUNCIEM que l’expedient administratiu que clausura l’espai dedicat a les activitats artístiques ha estroncat una programació poètica amb vora 300 recitals a l’esquena. Tècnicament, ni acatant la normativa vigent segons llicència atorgada, no es permet la realització dels cicles poètics a l’espai esmentat. Només la regidoria de Ciutat Vella podria normalitzar la situació si, de mutu acord i realitzant-hi les reformes necessàries, accedís a permetre l’ús del l’espai per a activitats culturals. Atesos certs precedents on l’administració pública ha vetllat per la normativa i alhora l’ha aplicada segons les circumstàncies particulars del cas, els sotasignats

...

MANIFESTEM la nostra adhesió a l’Horiginal

...

i RECLAMEM a l'Ajuntament que estudiï el cas i que, atenint-se a l'excepcionalitat de la nostra activitat i al caràcter minoritari però essencial de la poesia, atorgui la llicència necessària per a reobrir l'Horiginal.

...............

Adhesions

Aquests són els adherits al manifest de l'HORIGINAL fins ara:

1. Jaume Adam, pintor 2. Miquel Adam, editor 3. Anna Aguilar-Amat Castillo, poeta

4. Borja Aguiló, músic i poeta 5. Ferran Aisa, historiador i poeta

6. Susana Alastruey, artista plàstica 7. Ivan Alcazar 8. Xavier Aliaga, escriptor

9. Vicenç Altaió, poeta i director KRTU 10. Dani Alvarez Cañellas, músic

11. Sebastià Alzamora, escriptor i editor 12. Ester Andorrà, editora 13. Miquel Àngel Gibert

14. Andriy Antonoskiy, poeta 15. Mariona Aragay, escriptora

16. Albert Aragonés Salvat, amics de les arts Beabà, portal de literatura del CEL

17. Carme Arenas Noguera 18. Tomàs Arias, poeta 19. Jaume Arnella, romancer,

20. Lluís Artús 21. Associació Sòciocultural Labreu

22. Jaume Aulet, assagista i professor de literatura catalana (UAB)

23. Anna Aurich, responsable de premsa del Teatre Lliure 24. Javier Avilés, blogger

25. Balma Badal, blogger 26. Josep Lluís Badal, poeta 27. Víctor Balcells Matas, poeta

28. Anna Ballbona, poeta 29. Rosina Ballester, poeta 30. Xavier Baró, músic

31. Glòria Barrobés Balances Oktoberfest 32. Meritxell Bascompte Vilà

33. Marc Beisani, metge. 34. Sílvia Bel, poeta 35. Hernan Benito, blogger

36. Albert Benzekry, director del Festival Primavera Poètica

37. Susanna Bernadí, programadora cultural del Centre d'Art i Natura de Farrera

38. Dante Bertini, poeta i il•lustrador (membre junta directiva de l'ACEC) 39. Mireia Besalú

40. Miquel Bezares, escriptor 41. Josep Ma. Blasco, Poeta i gestor cultural

42. Elisenda Bofill i Coll 43. Laura Bohigas Vendrell, estudiant de filologia

44. Ramon Boixeda, poeta 45. Bet Boloix 46. Francesc Bombí-Vilaseca, poeta i periodista

47. Eduard Bonet Porqueres 48. Aleix Bonfill Garcia 49. Paco Bononad, poeta

50. Sergi Borges. Balances, coordinador Oktoberfest

51. Santi Borrell, poeta 52. Mercè Bosch Gonzàlez, professora biologia cel•lular UAB

53. Circe Bosch, editora 54. Lolita Bosch, escriptora 55. Jorge Brotons, poeta

56. Liliana Burillo 57. Agustí Busom “Abús”, músic 58. Daniel Busquets Corbera, poeta 59. C. P. L’Esquerda 60. Maria Cabrera, poeta 61. Carme Cabús, poeta 62. Juan Pablo Caja, publicista 63. Mireia Calafell, professora UAB 64. Imma Calí Palou 65. Vicenç Calonge i Gustà 66. Lluís Calvo, poeta 67. David Camarasa Burgués 68. Jordi Camprubí 69. Rafael Camps, director Festival Ingràvid 70. David Caño, poeta 71. Pepa Cantarero, escriptora 72. Queralt Capsada Munsech 73. Laia Carbonell, periodista 74. Sergi Cardona Garnés, estudiant 75. Xavier Cardona Iguacen, professor universitari 76. Jep Cardona, músic 77. Joan Carles Climent Climent 78. Eduard Carmona, poeta 79. David Casadellà Llavià, barrank.cat 80. Jordi Casadevall, músic 81. Casal Català El Salvador 82. Jesús Casal, llibreter 83. Pau Castanyer Fe, poeta 84. Alba Castellví 85. David Castillo, poeta 86. Dora Castro Castro, arquitecta 87. Anna Cerdà i Callís, gestora cultural 88. Azahara Cerezo 89. Jorge Céspedes Zavaleta 90. Stefano M. Cingolani, professor literatura UB 91. Antoni Clapés, poeta i editor 92. Ben Clark, poeta 93. Pep Coll, escriptor 94. Clara Comas , poeta 95. Companyia Corcada Teatre 96. Sergi Conesa Rodrigo, estudiant 97. Jaume Conesa, poeta 98. Joan Cornudella Olivart, director de teatre i escriptor 99. Jordi Corominas i Julián, artista

100. José Corredor-Matheos, poeta i crític d’art 101. Anna Costa Puyal, arquitecte 102. Manuel Costa-Pau, escriptor i editor 103. Montserrat Costas, editora 104. Josep Cots, Llibreria Documenta 105. Pablo Cruz 106. David Cruz, fotògraf 107. Neus Cunill, professora 108. Joan Cuscó Clarasó, filòsof i musicòleg 109. Patrick Davenne, editor 110. Albert Domènech, professor 111. Carles Duarte Montserrat, poeta 112. RosaMa Elies Olsina 113. Anna Enric, poeta 114. Gonzalo Escarpa, poeta i agitador cultural 115. Eduard Escoffet, poeta i codirector de Barcelona Poesia 116. Salvador Escribà Reñé, veu de la Salseta del Poble Sec 117. Raquel Escrich, biòloga 118. Marina Espasa, periodista de L'Hora del Lector (C33) 119. Anna Estrada, periodista i correctora 120. Elisenda Fabregat, Assistant International Development Agbar 121. Rosa Fabregat, poeta 122. Montse Fando 123. Xavier Farré 124. Glòria Farrés Famadas 125. Ramon Faura, músic (Le petit Ramon) 126. Jordi F. Fernández Figueras 127. Àngel Fernández, producció gràfica (Tria Llibres) 128. Silvia Fernández, bibliotecària i blogger 129. Antoni Ferragut i Amengual 130. Núria Ferrer, editora BCN Week 131. Jep Ferret, crucigramista 132. Núria Figueras Adell 133. David Figueres, escriptor 134. Carme Florit i Selma 135. Jordi Florit Robusté 136. Rosita Florit Selma 137. Teresa Florit Selma 138. JosepM. Fonalleras, escriptor 139. Marçal Font, poeta 140. Glòria Forasté Giravent 141. Salvador Foraster, llibreter 142. Jordi Fornos, poeta 143. Albert Forns, poeta 144. Ernesto Frattarola Alcaraz 145. Juan Pablo Fuentes, Profesor. 146. Fundació Casa de Cultura de Girona 147. Patrícia Gabancho, periodista i escriptora 148. Àngela Gabàs i Gasa. 149. Xavier Garcia

150. Oliver García Mancebo, realitzador 151. Ferran Garcia, escultor i coordinador de l'Horinal 152. Ricard Garcia, poeta 153. Laia Gargallo, gestora cultural 154. Raül Garrigasait, traductor 155. Jordi Gasion, cantautor 156. Cesca Gelabert, restauradora del Centre d'Art i Natura de Farrera 157. Francesc Gelonch, poeta 158. Joan Gener Barbany, coorganitzados dels Versos Lliures 159. Pau Gener Galin, poeta 160. Saida Gener 161. Anna Gibert, filòloga 162. Marina Gifrell, blogger 163. Carles Gilabert Beltran 164. Xavier Gimenez Casas 165. Catalina Girona, poeta 166. Carles Gisbert Cervera 167. Marisa González Casas 168. Marina González, advocada 169. Quimantú de Gràcia 170. Àngels Gregori, poeta 171. Eugenia Guiscafré Badia 172. Albert Gusi 173. Sílvia Heras Montero 174. Enric Herra i Puntí, músic 175. Albert Herranz, escriptor 176. Desirée Herrera, editora 177. Ivan Humanes 178. Aleix Ibars Cedó. Editor Le Cool*BCN 179. Núria Iceta Llorens 180. Núria Isanda, educadora social 181. Salvador Jàfer, poeta 182. Irene Jaume Gambín 183. David Jou, poeta 184. Dolors Juárez i Vives, Teatre Kaddish185. Dolors Juàrez, poeta 186. Quim Làzaro Garcia, mestre 187. Anna Llach, poeta 188. Albert Lladó 189. Jordi LLeyda, 190. El Llibreter, blogger 191. Lluís Llobet, director del Centre d'Art i Natura de Farrera 192. Xavier Lloveras, poeta i llibreter 193. Joan-Lluís Lluís, escriptor 194. Laura López Granell, poeta 195. Santiago López Petit (espai en blanc) 196. Silvia López-Bago Tarter, Direcció General Agbar Agua 197. Blanca Lucas, periodista de COM Ràdio 198. Gregorio Luri, filòsof 199. Mireia Madroñero i Tarracó, agent, mànager i promotora musical

200. La Maga despistada, poeta 201. Anna Maluquer, poeta 202. Joan Margarit, poeta, Premi Nacional de Poesia 2008 203. Anna Maria Villalonga, professora universitària UB 204. Rut Marquès i Ros 205. Iago Marta Lago 206. Mireia Martí, estudiant 207. Héctor Martínez Ribera 208. Núria Martínez Vernis, poeta 209. Àngels Marzo 210. Ramon Mas, poeta 211. Irene Mascarella 212. Enric Maurí, pintor 213. Núria Maynou, periodista 214. Begonya Mezquita, poeta 215. Jesús Milrazones, editor 216. Ricard Mirabete, poeta 217. Guillem Miralles, coordinador revista Paper de vidre 218. Carme Miret, editora 219. Carles Miró, crític literari 220. Pep Mita, poeta i guionista de televisió 221. Sònia Moll Gamboa, poeta 222. Xavier Monge, portaveu de la CUP de Barcelona 223. Bruno Montané, poeta 224. Sònia Montserrat Perpinyà 225. Jorge Morales 226. Roser Moreno Sánchez 227. Fiona Morrison, fotògrafa 228. Pastora Muncunill Escalas, 229. Anna Muñoz Curcó 230. Lluís Nacenta, musicòleg 231. Ivette Nadal, poeta 232. Laia Noguera i Clofent, poeta 233. Jordi Nopca, poeta 234. Meritxell Nus, poeta 235. Isabel Obiols, editora 236. Bàrbara Obrador 237. Isabel Olesti, poeta i directora del festival de poesia "Taca d'oli" de Reus 238. Carlota Oliva, gestora cultural 239. Manel Ollé, escriptor 240. Cristina Ortuño Escriu, dissenyadora Web 241. Núria Pagès, biòloga. 242. Ignasi Pàmies, docent i traductor 243. Anna Pantinat, professora 244. Vinyet Panyella, poeta 245. Francesc Parcerisas, poeta i traductor (UAB) 246. Ramon Parladé Vilanova 247. Jamina Pascual Griñó, tècnica Ajuntament de Barcelona 248. Maria Patricio, periodista 249. Josep Pedrals, poeta i coordinador de l'Horinal

250. M.Teresa Pejoan Torrades 251. Ismael Pelegrí, representant AELC Menorca 252. Marta Pera Cucurell 253. Joan Perelló 254. Sebastià Perelló, poeta 255. Jaume Pérez Montaner, poeta i assagista 256. Eulàlia Petit Vilà, professora 257. Maria Mercè Piazuelo i Fàbrega, mestra 258. Albert Pijuan, Heliogàbal 259. Román Piña Valls, escriptor i editor 260. Ignasi Pi-Sunyer Gispert 261. Esteve Plantada i Hermoso, poeta 262. Carlota Polo 263. Pere Ponce 264. Fèlix Pons i Ferrer, actor 265. Jaume C. Pons Alorda, poeta 266. Arnau Pons, poeta i traductor 267. Ponç Pons, poeta 268. Sílvia Pons, poetessa 269. Jaume Pont, poeta 270. Helena Porteros Liroz, poeta 271. Begoña Pozo, poeta i traductora (Universitat de València) 272. Fernando Prats 273. Núria Prats Espar 274. Jordi Prenafeta i Pàmpols, poeta 275. Jaume Puig, advocat 276. Roger Puig, músic 277. Alba Puigdollers Travé, coorganitzadora de Versos Lliures 278. Bernat Puigtobella, editor 279. Martí Pujadas, gerent de l'Associació Cultural de Granollers 280. Núria Pujolàs i Puigdomènech, amant de la poesia i aprenent d'escriptora. 281. Jordi Quer, editor 282. Abel Queralt, meteoròleg 283. Llucia Ramis, escriptora i periodista 284. Carme Ramon Perera 285. Carles Rebassa, poeta 286. Ignasi Revés, escriptor 287. Eulàlia Ribera Llonc 288. Eduard Ribera, escriptor 289. Mar Riera, estudiant 290. Marc Riera, músic 291. Ricard Ripoll Villanueva 292. Dídac Rocher, cantautor 293. Lluís Roda, escriptor i impulsor d’Els Dimarts Poètics de La Naia a Alacant (1987-1989). 294. Albert Roig Antó, poeta 295. Cinta Roig Antó 296. Jordi Roig 297. Josep Lluís Roig Sala 298. Mireia Roig Navarro 299. Quim Roig

300. Montse Roldós Segarra 301. Humbert Roma, periodista 302. Marc Romera, escriptor 303. Jordi Rourera, editor 304. Elisenda Rovira, periodista 305. Gemma Ruiz, periodista de TV3 306. Xavier Sabater, poeta 307. Isabel Sala Casteràs 308. Martí Sales, poeta i codirector de Barcelona Poesia 309. Gregori Samsó 310. Asilde Sánchez 311. Cèlia Sànchez-Mústich, poeta 312. Àlex Santafé, pintor 313. Ester Santigosa, biòloga 314. Carles M. Sanuy, poeta 315. Xavi Sastre Freixa, poeta 316. Rosa Saurina, editora 317. Joan Segado, persona 318. Sonia R. Seisdedos, filòloga 319. Rossend Sellarès, poeta i enigmista 320. Ariadna Serrahima, dissenyadora gràfica 321. Àlex Serrano, director teatral 322. Natalie Sève, Poeta 323. Elisenda Sevilla i Altès 324. Pau Sif, poeta 325. Juan Sogo Otero 326. Elisena Soriguera Farrés 327. Jacob Suàrez, editor 328. Jaume Subirana, escriptor 329. Andreu Subirats, poeta 330. Carlota Subirós, Equip de Direcció Artística Teatre Lliure 331. Isabel Sucunza, productora de l'Hora del lector (C33) 332. Víctor Sunyol, poeta 333. Jaume Terradas , poeta i membre de l'Institut d'Estudis Catalans 334. Àngel Terron, poeta 335. Joan Todó, poeta 336. Quim Torra i Pla, editor A contra vent Edicions 337. Joaquim Torrecillas Balasch, enginyer tècnic electrònic 338. Marc Torrent, il•lustrador i músic 339. Marta Torres i Vilatarsana 340. Miquel Tuson, biòleg i editor 341. Dolors Udina, traductora 342. Lluis Urpinell, poeta 343. Lluís Urpinell, poeta 344. Pau Vadell, poeta 345. Adán Valenzuela, músic i editor 346. Natàlia Valldeperas Belmonte 347. Tina Vallès López, correctora 348. Gemma Vallmaña i Oliver, 349. Gustavo Vega, poeta

350. Carme Verdoy, periodista 351. Francis Vicenç 352. BlancaLlum Vidal, poeta 353. Mei Vidal, documentalista 354. Jordi Vintró, poeta 355. Jahel Virallonga, poeta i gestora cultural 356. David Ymbernon, poeta 357. Esther Zarraluki Rubió, poeta 358

...

LLUÍS CALVO. "COL·LISIONS"

2010-05-05T15:53:00.002+02:00

Premi Octubre de Poesia 2009
Vicent Andrés Estellés.

Editorial Tres i Quatre
Col.lecció Poesia 3 i 4
novembre 2009

isbn 978 84 7502 848 4

.......................

SET

Si el món flueix vull ser-ne l'aigua,
la veu que no s'atura al mateix lloc
i fuig i torna i s'enrabia
quan ja el corret
s'emporta el pont
i roden arbres i palets
i els remolins s'enfilen a les teules
fins que l'embat enyora, en l'assossec,
aquella riba que, alta, amaga
la veritable font, el doll, la set.

......

ALÇADA

Te'n vas en moure't, com el vent.
Des de la pell
aculls l'alçada del teu somni.
Ets roc. I falç. Amb un abisme orat
l'anhel més viu es fa volàtil faula.
Tot és mudable, ardent. ¿Però escrius l'esbalç
si el crit t'exalta? No. Dius, sols,
el cim que no albirem. Perqu÷e,
extrems com som,
no ens cal el vol, sinço una pau mes alta.

......

HORDA

El temps ha degollat les ombres
i el bosc es ample com la nit.
Parracs d-ofec:
un brum de fulles al clatell
ennuega les ràfegues del somni.
El passat, com un rèptil, mor de fred.
Sona un repic
de gèlides cancons. L´hivern,
gepi, acampa entre els turons. Qui s´alca?
Afanya´t, no t´esveris. Ve l´oblit.

................

POESIA A LES CAVES

2010-05-02T11:47:00.004+02:00

POESIA A LES CAVES.
SANT SADURNÍ D'ANOIA.

Divendres 7 de maig

D. Sam Abrams
Lluís Solà
Víctor Sunyol

Caves Blancher
Plaça Pont Romà, s/n

...................................................

Divendres 14 de maig

Santi Borrell
Francesc Garriga
Joan Tomàs Martínez

Caves Beneit
Provença, 3

.................................................

Divendres 21 de maig

Lluís Julià
Montserrat Rodés
Cèlia Sànchez-Mústich

Caves Gramona
Indústria, 36

..................................................

Divendres 28 de maig

Anna Gual
Marc Romera
Silvie Rothkovic

Caves Jaume Giró i Giró
Montaner i Oller, s/n

................................................

TOTS ELS ACTES
A LES 22 : 30 h

....................................................................................

Col·labora: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Regidoria de Cultura

Coordinació: Santi Borrell

.....................................................................................

TARDA BLAVA

2010-04-28T20:02:00.003+02:00

.
.
.

Com cada tarda, en sortir d'escola,
la nena entra al cafè amb la seva mare.
El cambrer no recorda que una vegada
va enrar al cafè amb la seva mare.
.

Ara, la nena s'acaba la taronjada
i mira la seva mare asseguda a la taula.

.
Un dia, aquesta nena, quan sigui mare
i entri amb la seva filla al cafè de la plaça,
tampoc recordarà aquelles tardes
amb la seva mare, quan anava al cafè de la plaça
i prenia la seva taronjada.
.
.
.
.

(del llibre inèdit "Quadern elèctric". 2006)

.
.

BOUESIA A VANDELLÒS

2010-04-23T11:56:00.004+02:00

.
.

AMICS: i : AMIGUES:

POESIA A VANDELLÒS

1 maig 2010

19 h PLAÇA DRS. GIL-VERNET,
al centre de la vila

Arriben els bouetes amb els déus de la paraula i la primavera.
Per la Vall dels Llorers corren els verds i les flors.
Hi ha, però, un ventijol fresc i humit que tomba
i volta papallones o partícules. Petiteses, pors,
certes coses que s’escapen del món organitzat i administrat.
El però no deturarà el moviment, la tonada, la música
de l’experiència personal, pardals, llorers,
l’excepcionalitat de la poesia de Vandellòs,
la lliure expressió in acto.

“Com les abelles van xuclant la mel en els boscos florits,
així pasturem les teves paraules d’or”.

Ja és aquí el ritme bouètic. Bou sobre mullat.

PARTICIPANTS:

Santi Borrell
Miquel Àngel Marín
Mari Chordà
Maravilla Sáez

Jordi Prenafeta
Javier Caballero
Isabel Olid
Francesc Gelonch

Ester Xargay
Eduard Carmona
David Ymbernon
Cinta Mulet

Catalina Girona
Carles Hac Mor
Carles Andreu
Andriy Antonovskiy
Andreu Galán

Poetes i artistes de Vandellòs

Organitza: Centre d’Estudis de la Vall

....

ACCIÓ POÈTICA

2010-03-26T21:27:00.003+01:00

Proposo fer una acció a la plaça
i donar gràcies als ciutadans i ciutadanes,
gràcies a totes les persones humanes,
gràcies per acceptar la meva mà i el meu temps,
gràcies per escoltar-me, gràcies
per deixar-me dir gràcies.

També proposo fer una acció al bosc
i donar gràcies als arbres, a les fonts,
als rius, als animals, a les pedres.

..... (del llibre inèdit "El Bosc de Jana", 2009)

MARC ROMERA. "Aigua"

2010-03-19T19:04:00.003+01:00

48.

Quan t’equivoques et confirmes.
Al puny tancat l’error s’ofrena
a alimentar. Com sense no,
com si les coses ja no fossin
a tocar. Cal seure entre dunes
i esgarrapar la sorra encesa
mirant a mar. Pell que s’enganxa
a l’aire, a sal, al riu que es perd,
des dels canells, de sang espessa,
sobre la sorra, filtre obert
de desmemòria que va al mar
a equivocar-se en un encert
definitiu. L’encert de l’aigua.

49.

La renúncia ens allibera.
Cap més camí que l’abdicar
del múltiple ventall de dubtes
que omple de pols la boca oberta
del fabricant de massa gana.
L’estorb vidriós del dubte, nosa
que bifurca el camí de l’aigua
per perdre-la, per lamentar,
queda abjurat per la buidor
dels marges. Deixar d’escollir,
mirar-se en un mirall fumat
que fins i tot la veu t’esborri.
Cap més camí que l’abdicar.

50.

Diu que hi ha un temps per oblidar
allò que cal retenir sempre
a l’ordre ocult de la memòria;
que cal mentir si es vol ser entès
pel cercle noble dels puristes
i dels qui vetllen per la llum.
Diu que hi ha un temps per dir que no
abans que el sí i el seu sofà
t’estovin l’hora de la son;
que cal que l’aigua empapi veus
abans que l’aire sec s’hi acosti
per eixugar-les amb silenci.
Diu que hi ha un temps per acabar

....

MARC ROMERA. "AIGUA"

EDITORIAL LABREU.

Col·lecció Alabatre.

Barcelona. 2009.

....

CARLES M. SANUY. "Les ciutats i els homes"

2010-03-12T17:32:00.006+01:00

Carles M. Sanuy (Balaguer, 1959) hauria de ser una referència per les noves generacions. Una referència per la seva poesia integral i el seu compromís amb la realitat. Una poesia directa, sense artificis ni moral. Una poesia allunyada de tota doctrina generacional.

Carles M. Sanuy practica una poesia lliure. Una poesia social i confessional. Que la seva contundència expressiva sigui l'eix d'aquest llibre explica clarament aquesta posició.

"Les ciutats i els homes"és un gran llibre. L'últim poema és revelador. Carles Sany és un poeta que diu coses, que revela les realitats més pròximes, realitats que ariben al lector sense cap dificultat simbòlica, sense cap peril per la interpretació del món. El poeta parla, en aquest últim poema, de contractar una prostituta, tal com sona. Carles Sanuy explica la seva situació en aquest poema, la seva situació en el món, la situació del món. Ens parla obertament de la seva vida, de la vida que sent.

"Ara, que finalment has arribat
a aquella edat que anomenen madura,
que t'has tornat sorrut i impertinent
i murri, que t'estimes poc o massa
segons d'on bufi el vent; ara que et saps
sensat i descregut i escèptic, fóra
potser el moment de donar-te un respir
i assaborir pausadament la vida:
Siguis atent als plaers més petits,
no et requi el temps ni et neguitegi l'esma
i per si un cas -i si prou et convé-
busca l'oficia d'una dama experta.
Ara, que has arribat a aquella edat
que diuen que és assenyada i madura".

Carles Sanuy és un poeta fet i refet, amb la pell de gat vell. Un poeta cansat d'aquesta societat corrupte i vanitosa. Un poeta que escriu contra el desordre emocional. Un poeta que lluita sense queixes ni estridències. Per tot això, els poemes d'aquest llibre parteixen d'un crit, d'un crit serè
i efectiu.

Aquest llibre té nervis, i també té molta vida i molta crítica social.

El primer poema és tota una presentació de la seva personalitat. És un decàleg sobre l'hàbit lingüístic. En altres poemes planteja una crítica totalitzadora, una crítica elegant, amb la cara ben alta, una crítica amb orgull. Aquest terme, l'orgull, crec que és molt important per poder entendre aquesta força que té aquest llibre. Perquè Carles Sanuy sap dir prou a la vida moderna, aquesta vida que mai et deixa dir: prou! Doncs, Carles Sanuy ho diu: prou!

Primera conclusió. Aquest llibre és un crit. Carles Sanuy ens parla de la lluita per sobreviure. El poema "En Construcció" explica el present urbanísitic de la ciutat, de la ciutat construïda i destruïda en temps real i en temps futur, com el llenguatge binari dels ordinadors. Una sèrie de poemes estan dedicats a la ciutat. Són poemes mil.limètrics, de quatorze versos, poemes que es van relacionant i aprofondint entre ells. Poemes en què l´autor es compara amb la ciutat, perquè Carles Sanuy és la ciutat, perquè pensa com la ciutat. D´aquesta part destacaria el poema que porta el títol del llibre: una reflexió de com els homes fan les ciutats cruels i grises, inhòspites. Com a comiat, dedica un poema a urbanistes, arquitectes i contractistes, un esplèndid poema.

" És veritat que totes les ciutats
s´assemblen. Com també, de fet, els homes,
els uns als altres en el fons s´assemblen.
I també és cert que es tornen, amb el temps,
com les ciutats, els homes, i que es fan
amb la claror del dia lluminosos
i amples, i que després, com més avança
el vespre, semblen reclosos i hostils.
És veritat que s´han fet, les ciutats,
inhòspites, perverses, i que els homes,
com elles, s´han tornat grisos i opacs.
Al capdavall, però, han estat els homes
qui han aixecat les ciutats i és així
que les ciutats tant als homes s´assemblen."

La prostitució és un dels temes centrals del llibre, una situació personal que el propi autor no amaga, com tampoc amaga la mort. Poemes que parlen d´homes i dones velles que moren en la seva solitud, persones que acaben morint soles. Imatges poètiques de la decadència d´una ciutat. Poemes que són fotografíes urbanes. Poemes que descriuen els llocs comuns, perduts. Poemes com una radiografía, poemes sociològics. En aquesta part, l´autor manifesta el seu espai feliç: un burdell.

" Sara ha fet divuit anys i ja en fa tres
que treballa de puta. Fer de puta
no és pas, per Sara una feina indigna.
De fet a Sara li va bé de fer
de puta. Tot i que en el fons, potser,
allò que realment complau a Sara
és el fet de poder dir que treballa
de puta. Perquè Sara sap molt bé
com ens escandalitza de sentir
que el que li agrada més és fer de puta.
I és per això que, sempre que pot, Sara
explica com li és grat de treballar
de puta. I tanmateix ens tranquilitza
prou que a la Sara li plagui fer de puta."

Després, un altre aspecte extraordinari del llibre són els poemes que descriuen la natura.

" Un bosc desert i immòbil. Un paistage
definit pel silenci de la molsa.
El vol majestuós i solitari
d´un rapinyaire que potser t´observa
i que espera, amatent, que defalleixis.
La certesa de l´aigua vora els cingles:
l´espetec del corrent damunt dels marges,
dels còdols erms, dels sorrals i els canyissos...
Un fred intens i atàvic que penetra
tots els racons de la pell i s´instal.la
al moll mateix dels ossos, una antiga
fredor que torba els rostres, les mirades.
L´orgull de les alzines. Com ferides
encetades, els plecs de les escorçes."

Potser un dels millors llibres de poesia catalana d'aquests últims anys. Ho crec i ho sento així.

....

LES CIUTATS I ELS HOMES

carles m. sanuy

Labreu Edicions
Barcelona, 2009.

.....

DOS POEMES

2010-03-07T20:39:00.005+01:00

Tu creus que les flors
esperen la llum del matí?

Jo crec que sí.

Tu creus que les flors
somien amb la llum del matí?

Jo crec que sí.

Tu que creus que els éssers
esperen la llum del matí?

Jo crec que no.

.......................................

Tu pots triar cada paraula que et dic
i escollir els colors i la durada.

Tu pots entrar dins d'un arbre
i veure com creix l'arrel
dins del meu cor.

Tu pots tocar l'horitzó amb les mans
i veure tota la llum de l'espai.

......

(del llibre inèdit "El Bosc de Jana", 2009)

LA CIUTAT DE LA TRISTESA

2010-03-03T12:33:00.005+01:00

Veig la pluja des de la finestra.
És un dia trist d'hivern, amb pluja.

Cada dia plou més. Plou cada dia
i jo sento tota la pluja pel meu cos.
Sento tanta pluja que no sento res.

Veig tot el que està fent la ciutat per la tristesa,
caminant per aquesta ciutat de la tristesa,
per aquests carrers grisos de la tristesa,
sentint tota la tristesa inexpressiva.

Tanta tristesa és impossible d'expressar.

Tanta pluja és impossible de sentir.

És impossible viure entre tanta tristesa.
.
.
.

GRAMÀTICA

2010-02-25T21:06:00.003+01:00

...................... Pintura d'Alonso Castellanos ....

Els ocells (baixen) recullen (partícules).
Oloren (un forat) engrunes (de llum).

Canten (les imatges) les formigues
(que caminen) darrera la llum (el miracle).

Camino i veig unes flors (que em miren).
El ritme ha de ser natural (el cor).

El meu cos és (una sola vegada) el temps.

El temps s'aproxima a mi
(aleshores, jo m'allunyo de mi).

El miracle (és possible).

.
.

ANNA GUAL: "IMPLOSIONS"

2010-02-20T11:34:00.014+01:00

Lectura d'Anna Gual, presentant el seu nou espectacle,
amb Gràcia Moragues, Griselda Juncà i Xavi Font.
"2967, vagabunds buscant camins dins d'un pou"
Bar Vibop. 18 de febrer del 2009. Sant Sadurní.

TEORIA DEL CAOS

A la superficie
de la meva pell d’humana
hi ha restes
de saliva, petons, carícies, mossegades,
esperma,
xuclets,
talls, ferides, cops, llagues,
suor, cicatrius,
rascades, sang, crostes, blaus, lesions,
esgarrapades,
bufetades,
varius, butllofes i cremades.

No em calen ni perforacions ni tatuatges,

el meu cos
és un mapa.

.............

D'ÒRBITES CONCÈNTRIQUES

No caic, em tiro.

Torço el coll, giro els colzes,
voltejo la cintura, moc els genolls,
tombo els turmells,
m’enrotllo el cos.

Només és una prova
per saber
si encara puc, si visc,
si encara sóc.

A 30º de la realitat,
elevo el cos i tallo el fil.

A 2967 m. d’altitud
orientació nord-oest,
ja no t’enyoro.

El mal d’altura ho cura tot.

.....................

S’HA DE FER FORAT

Agafo una pala i un rasclet
i començo a cavar cap avall,
trencant primer les rajoles,
esmicolant després el ciment
i la terra que el sosté i totes
les pedres que trobo les guardo
a les butxaques per si
tot d’una visc una esllavissada
i cal fer un mur i cal esperar
que la cosa es calmi.

No vull pensar
on arribaré ni quan tardaré
ni si al final hi trobaré
algú cavant en sentit contrari.

Qui sap si xocaré,
sense tenir temps
per prevenir la col·lisió,
contra el cap d’algú
ple de fang i runa.

La veritat, pànic de xocar
contra mi,
de ser jo la pregunta i la resposta.

...........

(del llibre d'Anna Gual, "Implosions",

La Breu Edicions, Barcelona, 2008

Col·lecció Alabatre)

........

ECO

2010-02-17T20:55:00.003+01:00

....................................................... Alonso Castellanos

veig la contaminació de la ciutat

en les façanes dels edificis

sento dins del meu pensament
els colors tòxics de la combustió

veig tot aquest aire brut
dins del meu cor
aquestes pedres negres, minerals
que es veuen des del cel,
aquests forats negres del meu cos,
totes les partícules que veig
i que van caient damunt el meu cos

les fàbriques que sento
dins dels meus ossos mecànics,
tota la radiació ocupant el meu cos,

totes les autopistes engrandint
el meu cos i la meva seguretat

jo sento la vida moderna
com un procès antibiològic
que ho relaciono
amb la tristesa dels núvols,
amb aquesta manca de desig
que tenen els núvols
per portar pluja a la terra humana

.

AIRE, AIRE, AIRE

2010-02-12T18:19:00.005+01:00

.
.
.

l'aire és el teu cos

l'aire que em dónes

el teu cos és l'aire

l'amor que em dónes

el teu cos és una font

l'aire que em dónes

la teva font és l'amor

l'aire que em dónes

l'amor és tot l'aire que em donés

l'amor que em dónes

tot el que em donés és aire

només aire, aire i més aire

...... (del llibre inèdit "El Bosc de Jana" 2008)