La poeta i amiga Josepa Ribera de Piera va presentar-me el llibre de poesia "Fragments d'una pedra" a la biblioteca municipal de Piera. I aquest és el text que ella mateixa va extreure:
El
Santi (Vilafranca del Penedès1972) és un poeta –dels que en
diuen joves- i ja –que no llarga en el temps- excel·lent trajectòria artística.
Ens
vam conèixer en l’edició de l’any 2008 del Poesia i Cava (ara Festival de
poesia a les caves de Sant Sadurní d’Anoia). Ell n’és l’anima i promotor. El
poeta: Carles Hac Mor (ho recordo perfectament) va donar la paraula als qui
érem de públic. I jo vaig llegir un dels meus poemes, per ell i per a tothom.
En
acabar vaig contactar amb el Santi, que em va demanar els meus llibres. L’any
sobre, el 2009, ja em va convidar a fer lectura de poemes: el 15 de maig. L’octubre
del mateix any em va dur al bar Vibop-Sala Polivalent de Sant Sadurni d’Anoia,
també vaig acompanyar-lo en la trobada/lectura poètica de 33 poetes/poetesses
que es va convertir en el llibre “poems&blogs, poetes a la xarxa”, i en
dues edicions de la Poesiada (lectura de poemes al carrer) de Vilafranca del Penedès.
Us
dic tot això, per donar-vos a conèixer la personalitat poètica d’en Santi.
Sembla el que veieu...un noi quiet, callat, tímid...en una anima de poeta...un
fragment...de “pedra” pensant...Això ho sabem bé, tots els que em llegit i
llegim, la seva poesia.
I
la seva poesia. Es quotidiana, es propera, és tot això que no diu amb la boca i
que no callen els seus versos. Es la poesia que et fa sentir, pensar, i et
corprèn i t’emociona. Ens diu: “ningú parla del miracle de viure, / i el silenci camina
pels carrers / i els records truquen a la porta / i les herbes creixen a les
teulades (pag. 3).
"Fragments d’una pedra” és el seu segon llibre de poesia,
després d’haver publicat "Els dies a les mans" (2010), llibre amb
bones crítiques a revistes culturals i suplements literaris. El 1er. Publicat i
amb 2ª edició, i considerat fenomen editorial poètic, d’aquell any.
I –també-
es mes que això, és el perfecte animador (activista cultural, es diu avui) de
la poesia al nostre país. Ell, estima la poesia, la conrea, la bressola, la
llegeix, l’anima, la cuida, la remena, la posa en un primer pla. Es el 1er.
“batallador” perquè la poesia deixi aquell lloc oblidat en que esta i passi a
un primer pla de les disciplines artístiques importants. Ell coneix, accepta i
posa en l’engranatge a TOTS...poetesses i poetes, coneguts i no tant, famosos i
no tant. Donant-nos a tots el mateix tracte, sense fer diferencies. I això
l’honora. Lluita perquè la poesia visqui i sobrevisqui...i això l’honora...
ha organitzat i organitza diversos festivals de poesia (Festival
de Poesia a les Caves, de Sant Sadurní d’Anoia, "Kinzena Poetika", de
Vilafranca del Penedès). Ha col•laborat amb diversos artistes, fent poemes, i
diversos muntatges poètics. Ha impulsat diverses iniciatives per
Internet, i promogut llibres col•lectius. També la "Poesia a la
frontera", antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i
castellana.
I continua
estan aquí i allà. Quiet, callat i –semblant- tímid. En positiu, no perdent-se
cap paraula. No oblidant cap gest, no deixant escapar cap oportunitat. Sempre
amb el bolígraf apunt. Un pensament, una idea, una adreça electrònica, un
contacte.
Deixo
que sigui ell qui us digui: escoltem...de la seva boca...els seus versos!!
Josepa Ribera
Vallès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada