Títol: Fragments d’una pedra
Autor: Santi Borrell Giró
Editorial: Edicions de Pedra
...La
meva vida...un intent !
...poder
sentir les coses...
Fragments d’una pedra és el
segon llibre de poemes de S. Borrell. De seguida notem que la feina ben feta no té fronteres que deien els Noucentistes...el
treball constant i la perseverança van teixint a poc a poc l’entramat de
paraules, que creen els versos, que esdevenen l’eina per endinsar-nos en aquest
nou poemari que vessa vida amb majúscules.
Si el
primer llibre va ser un passeig pel món que l’envoltava, per la geografia del
dia a dia i dels sentiments... ara S. Borrell ens ofereix un treball més
elaborat, més profund, que furga en el fons de l’ànima, de la seva i de la
nostra.
En aquest
recull hi trobem poemes des de l’any 2004 fins el 2010, on hi ha una
observació
constant dels altres i del que els envolta. Això no vol dir però, que el Jo poètic quedi relegat a un segon
terme, ans al contrari. El Jo capta
el que l’home del carrer és incapaç d’expressar, ja ho fa el poeta per ell.
L’observació
constant dels altres i del que els envolta, a través de les paraules mesurades
i àuliques del poeta, fan que aquesta poesia esdevingui única, però això tindrà
un preu, l’aïllament, un dels temes
de l’obra.
Des de la
solitud hi veurem l’intent de voler comprendre’s a partir d’escarbotar en el
passat: la infantesa, els records... són excuses per arribar a la reflexió
sobre la pròpia existència amb ressons existencialistes propers al filòsof
J.P.Sartre.
No oblida
el que li és més proper, més senzill de transformar en poema, com la força dels
cafès( evocant els simbolistes francesos i als seus cafès parisencs que avui encara adorem), la bellesa
plàstica integrada en la natura, en la llum, en el cosmos, i el
salt del Jo al món espiritual. Gens fàcil, cert, però és aquesta la feina de
l’autor, sentir i fer sentir.
També hi
trobareu la poesia de compromís, el país, la crítica a la societat de consum,
la reflexió sobre l’ofici i els clàssics inqüestionables... amanit tot amb tocs
d’avantguarda surrealista.
L’estil ha
esdevingut ric, amb preguntes retòriques, alternant l’art major, més narratiu
amb l’art menor, més intens. Les rimes internes, les anàfores, els paral·lelismes...al costat de la força del
substantiu, autèntic protagonista de molts dels poemes junt amb l’absència del
verb fan que l’obra cali en el lector, que se senti endut per la força de la
poesia com la força de l’aigua fa engrunes
la pedra.
Anna Ruiz
Mestres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada