.
. CANT A LA TERRA (pàgines 228-230)
Ah, totes aquestes persones que parlen de l’amor
i que diuen que saben que és l’amor, ah,
totes aquestes músiques que s’aproximen a l’amor
i ballen amb Ella, amb totes les pulsacions
que donen ritme al món, ah, ah!!!,
tota aquesta poesia que veig, que m’invento,
que no sóc,
ah, tota aquesta poesia que crec,
que sóc, que no sé,
ah, tota aquesta poesia que començo,
ah, tot aquest desconeixement absolut,
ah, totes aquestes paraules que vaig dient,
que vaig repetint i que vaig coneixent lentament,
ah,tot aquest amor que m’ensenya la poesia....
ah, tots aquests paisatges de la poesia de l’amor,
totes aquestes imatges que es multipliquen amb els ulls,
ah, tots aquests ulls que corren i salten i es propaguen,
ah, tota aquesta extensió incalculable de l’Amor,
ah, tota aquesta força inaguantable de la Poesia, ah,
tot aquest amor que em dóna la poesia, ah,
l’Amor a la Poesia, ah, ah, ah!!!!!!!!!!!!!!,
ah, la força dels sentiments que corren per sota terra,
ah!!!!, totes aquestes paraules que veig
en els ulls dels nens, ah, tots els jocs, ah,
tot com un joc, un joc per inventar-se cada instant,
ah, l’amor com un joc, la poesia com una alegria,
ah, ah, !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
el joc de viure l’alegria de la poesia, ah, ah!!!!!,
ea!!!!!, el joc i la vida, el joc i l’amor,
un joc sense normes, ah, un joc sense poder,
ea!!!!, la vida com un joc, el joc de la vida,
tota la poesia del joc, del risc.
Ah, la meva vida que veig en tots els números
d’un dau, ah, totes les vides que podria tenir,
si tingués temps a viure tots els números
que apareixen en un dau,
amb totes les seves combinacions
i totes les seves situacions diàries, diferents.
Ah, si pogués viure amb totes les meves possibilitats,
amb tot el que realment podria ser a la vida,
sentint tot l’Amor a la Poesia,
aaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhh!!
tot aquest amor a la Poesia que veig en tots els parcs,
cada diumenge al migdia, tots aquests excursionistes,
aquestes famílies que viatgen pels parcs naturals
per sentir la Poesia, per veure la llum de les pedres,
per sentir realment el seu cos dins de totes les pedres,
aaaaah, tot aquest amor dels diumenges,
totes aquestes persones que no saben que són Poetes
però que practicant la Poesia a l’Amor,
aaaaaah, tots aquests Poetes no declarats,
Poetes sense Papers,
Poetes sense Poemes,
Poetes que no diuen que són poetes,
ah, ah, ah, ah!!!!,
com m’agrada conèixer persones així,
persones que t’expressen els seus sentiments,
poetes ocults, poetes sense nom, poetes sense títols,
poetes, aaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
totes les persones que senten la pulsació de la vida,
poetes que totes les persones porten endins,
perquè totes les persones que veig,
totes les persones que sento,
totes les persones es manifesten,
s’expressen i escriuen els seus sentiments
per tots els llocs on van.
Ah, poetes realment no oficials, poetes de la vida real,
ah, ah, ah!!!!!!!!!!!, com us estimo, ah, ah,
poetes, us estimo tant, sento tant d’amor ,
que no sé com expressar tot aquest amor que sento
per vosaltres, agents de la meva poesia,
aaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhh!!
percussors dels meus sentiments,
poetes provocadors de tota la poesia que veig
per tots els parcs naturals
i per tots els carrers de la ciutat.
Ah, poetes del temps, poetes de les vostres grans frases,
ah, grans poetes de la vida diària, ah, ah,
poetes universals que amb unes sis paraules
expresseu més intel·ligència que una secta de poetes.
Ah, poetes del carrer, poetes de la plaça,
ah, poetes de la quotidianitat radioactiva,
poetes veïns de la meva escala, grans poetes de veritat,
ah, veïns del meu barri, que amb una mirada vostra,
expresseu molta més poesia que una antologia nacional.
Ah, poetes de les expressions fàcils i clares,
ah, poetes de la llum i dels meus dies,
ah, poetes dignes per pronunciar la paraula poesia,
perquè amb vosaltres, poetes de la ciutat,
la poesia es torna digne i recupera la força dels inicis.
Ea, ea, poetes dels principis del temps, ea!
Poetes que penetreu dins de totes les coses que sentiu,
poetes que sentiu l’amor per la terra,
poetes que us acabeu despulleu i penetreu la terra,
amb tots els vostres sentiments,
ea, poetes que sentiu l’amor per la terra
i realment feu l’amor amb la terra, ea, ea,
poetes de l’amor a la terra, poetes de l’ètica,
eeeeeeeeeeeeea----------aaaaaaaaaaaaaaaaaa!
poetes elementals, poetes pràctics i experimentals,
ea, ea............. i ea, ea!
poetes del temps, poetes que us deixeu agafar
pels arbres, per les muntanyes, per les pedres,
poetes que us deixeu estimar
per totes les coses que formen
els vostres ulls, poetes que us deixeu atrapar
per tota l’atracció magnètica, ah, poetes magnètics!
Ea, ea!!!!!!!!!!!!!
Poetes que toqueu una pedra i sentiu les arrels del temps.
Eeeeeeeeeeeeeeeeeaa!!!!!!!!!!!!!
. (19 d'octubre del 2008).....
el savi JORDI LLOVET 
